El Dhub s’actualitza a costa del patrimoni

El Disseny Hub Barcelona (Dhub), ex Museu del Disseny, obrirà al públic aquest divendres la nova proposta permanent en les sales on fins al març de l’any passat s’exhibien les col·leccions històriques d’arts decoratives. El canvi és radical, esperat per uns i temut per altres, els que han anat alertant que aquesta operació de “modernització” de l’equipament comportaria la desaparició de l’exposició pública dels objectes que explicaven la història del col·leccionisme català. Ara comprovaran que, efectivament, aquesta història local, pròpia i singular, ha quedat esborrada per un altre discurs global sobre les lògiques extractivistes i colonialistes.

Matter matters. Dissenyar amb el món és el títol de la renovada lectura dels fons de l’antic museu, que s’ha executat amb una inversió de 337.000 euros. El projecte ha donat moltes voltes. La seva ideòloga, l’arquitecta Olga Subirós, el va proposar primerament al Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CCCB), que el va descartar. Després el va portar al director del Dhub, José Luis de Vicente, amb la idea que fos “una exposició temporal”. De Vicente va apostar per fer-ne la permanent.

De Vicente, sense experiència en el món del patrimoni, va ser nomenat director del llavors encara Museu del Disseny precisament per transformar un centre (inaugurat el 2014, va costar 100 milions d’euros) que el sector del disseny contemporani veia carrincló i poc representatiu de les seves dinàmiques. No els faltava raó perquè el pecat original va ser dividir dràsticament les col·leccions per disciplines i en el cas de les arts decoratives es va optar per un muntatge poc atractiu per al gran públic (com ho demostren les xifres de visitants). A Matter matters, ara mana la multidisciplinarietat i la presentació de les peces és indubtablement més estimulant. Però tot plegat a costa d’uns fons vinculats als orígens dels museus barcelonins, que durant un segle es van nodrir de la passió del col·leccionisme privat. Barcelona, sense col·leccions reials ni el suport econòmic i moral dels països amb estat, mai hagués pogut dotar de contingut els seus museus si no hagués tingut una societat civil compromesa amb l’art i la cultura.

De les més de 700 peces que agrupa Matter matters, 172 s’han salvat del desballestament que es va perpetrar al març. Una ínfima part. Però també és cert que Subirós n’ha repescat altres de les reserves. Com dèiem, al servei d’un altre relat. “El fil conductor és la materialitat”, remarca la comissària. Per exemple, el mobiliari s’utilitza per parlar de la fusta d’ultramar i de les conseqüències en la desforestació. Els objectes fets amb ivori, dels dilemes ètics que planteja l’ús de restes d’animals per embellir la vida de les persones. Qüestions que el futur d’un planeta ferit no pot defugir.

La ceràmica és probablement la més ben representada en la mostra. Potser encara hi ha qui té present que Barcelona havia tingut un dels millors museus de ceràmica del món. Les peces llueixen, i la mar de bé, en una enorme paret en què es pot resseguir una evolució, i no només estètica, des de l’Edat Mitjana fins al segle XXI. Des de la lògica del discurs de la comissària, és interessant la reflexió que es fa dels models que es van gestar en el modernisme com a “dispositius climàtics.”

El disseny actual ha entrat amb força en l’exposició, i ho agrairà tothom. Hi ha diàlegs entre passat i present lluminosos. Com el que fan dues bacines del segle XVI i dos videojocs. El suport ha canviat (del coure als bits) però la necessitat dels humans de representar fantasies, roman; als plats de metall, Sant Jordi, a les pantalles, la protagonista ara és una heroïna.

De Vicente defensa que el sentit d’un museu del segle XXI és “contextualitzar” el patrimoni heretat i escoltar els objectes amb orelles d’avui: “ens diuen el que no ens deien abans.” El director del Dhub presumeix que el projecte ha rebut el suport “de la comunitat internacional del disseny” i que han seguit les passes de molts altres equipaments de naturalesa similar. A la roda de premsa ha anomenat una pila d’institucions culturals, i importants, que han agafat aquesta via. Però ha oblidat que el Victoria & Albert Museum de Londres, per modernitzar-se no només no va treure peces històriques de les seves sales sinó que encara n’hi va posar més.

“Magnífica”. El regidor de Cultura, Xavier Marcé, valora així Matter matters, i avança que la transformació de l’antic museu de la plaça de les Glòries no s’aturarà. La següent planta que es reformularà serà la de la moda, hereva d’un altre museu de llarga trajectòria, el del Tèxtil i d’Indumentària.