memòria històrica
El memorial de Perpinyà, blau com el mar i el cel, s’aixecarà sobre sorra de les platges dels camps de refugiats
Núria Ricart i Jordi Guixé van presentar divendres el projecte de dignificació de la fossa comuna dels exiliats republicans al cementiri de l’Oest de Perpinyà
“El projecte inclou un gran parterre, similar al d’altres fosses comunes, però en lloc de pedres, s’utilitzarà sorra de les platges que van acollir milers de refugiats i exiliats de la Retirada. A sobre, una làmina de vidre amb tots els noms, clavada a la sorra, simbolitza el silenci i la memòria oblidada. El vidre tindrà un to blau bisellat —el blau del mar, del cel i dels Pirineus—, reflectint una memòria que no acaba de transparèixer ni de circular plenament a les societats contemporànies”. Així va explicar ahir a la tarda Núria Ricart el projecte de memorial per dignificar la gran fossa comuna dels exiliats republicans de la Retirada al cementiri de l’Oest de Perpinyà, on hi ha 841 persones enterrades, segons la investigació conduïda pels historiadors Jordi Oliva, Noemí Ruidor i Martí Picas.
El projecte d’aquesta instal·lació permanent, titulat Perpinyà, dignitat i memòria, va ser presentat divendres a la Casa Camprodon de Perpinyà, seu d’Òmnium Cultural de la Catalunya Nord, pels seus dos autors, Núria Ricart, professora de Belles Arts de la Universitat de Barcelona, i Jordi Guixé, director d’EUROM, l’Observatori Europeu de Memòries de la Fundació Solidaritat UB, que impulsa el projecte. Aquesta presentació va prologar l’acte en memòria dels refugiats republicans de la Guerra Civil que, com cada any, s’ha celebrat aquest matí al cementiri de l’Oest.
El projecte inclou un parterre de sorra procedent de les platges de l’exili a França, una làmina de vidre amb els noms de les víctimes i l’adaptació del mur ja existent amb ancoratges per dipositar records familiars. Segons els autors, l’objectiu és dignificar l’espai, fent visibles els noms i la memòria dels soterrats, seguint l’exemple d’altres intervencions memorials.
La proposta s’ha desenvolupat en el marc del projecte de divulgació Patrimonis Incòmodes , cofinançat per la Secretaria d’Estat de Memòria Democràtica i el programa CERV de la Comissió Europea.
