música
Forja lluita amb ‘Món oblidat’ contra els tòpics del ‘metal’
El grup, amb la violinista empordanesa Mireia Puigmal, és un dels tres finalistes de la categoria de rock dels Premis Enderrock
“Hem volgut trencar tots els convencionalismes del metal, transmetent un missatge molt positiu, no agressiu, i apostant en el disseny del disc per una estètica plena de llum i de color, lluny del negre que predomina en molts discos del gènere”. Ho explica la violinista empordanesa Mireia Puigmal, filla de Vilafant i component del grup de metal en català Forja, que a final del novembre passat va llançar el seu segon àlbum, Món oblidat: un disc conceptual en què el personatge protagonista, la Cassandra, es va trobant en els diferents episodis/cançons amb diversos personatges de la mitologia popular catalana com ara Pare Llop , Mare del Bosc, Fosques bèsties i Filadora del Destí. Món oblidat és un dels tres discos finalistes de la nova categoria de rock dels Premis Enderrock de votació popular, els guanyadors dels quals es donaran a conèixer el 6 de març. Forja competeix en aquesta categoria amb Incendi i Les Salvatges.
De la clàssica al ‘metal’
El perfil musical de Mireia Puigmal també trenca força amb els tòpics del metal i del rock en general: violinista de sòlida formació clàssica i “gran autoexigència”, forma part també de l’Orquestra de Cambra Catalana, l’Orquestra de Girona i el Trio Kafka, a més de col·laborar puntualment amb l’Orquestra del Gran Teatre del Liceu. Forja és la seva primera banda de rock, tot i que assegura que des de petita sempre ha escoltat a casa seva tant música clàssica com rock dur, i cita concretament Metallica i Sangtraït. Que esmenti Sangtraït és important, perquè durant l’entrevista l’acompanya Juli Ortín, més conegut com Papa Juls, saxofonista i moltes altres coses de l’històrica banda de la Jonquera. Papa Juls no és el mànager de Forja, però els dona un cop de mà en les tasques de promoció, en qualitat de “fan obnubilat i favagirat per la qualitat del seu producte”, com ho aclareix ell mateix amb el seu singular sentit de l’humor.
Tretze anys, dues etapes
La història de Forja va començar ja fa uns quants anys, el 2012. El 2015, el grup va publicar un EP, Tornant de la batalla, i el 2017 l’àlbum El Llibre dels Feyts, un disc conceptual sobre la vida de Jaume I el Conqueridor. El 2020 va tenir lloc un punt i a part en la història del grup, que llavors buscava violinista. Amb la incorporació de Puigmal va haver-hi canvis profunds en la formació per un debat intern sobre el grau d’implicació en el projecte: van marxar quatre dels components i van néixer els actuals Forja. A més de la violinista i els dos components històrics del grup, el cantant Martí Páez i el baixista Manel Maylinch, el grup es completa ara amb el bateria Álvaro de León i el guitarrista Tòniu Ruiz. “Tots són músics amb un ampli bagatge musical i un nivell tècnic molt alt, com ho requereix el projecte. De partida, la música clàssica i el metal poden semblar mons molt distants, però quan es fan bé tots dos gèneres comparteixen una gran complexitat, que no tenen altres estils musicals”, explica Mireia Puigmal. De fet, el seu instrument, el violí –clàssic, a les gravacions; elèctric en els directes, per qüestions tècniques– s’ha integrat molt bé en el poderós conjunt metàl·lic que formen la bateria de doble bombo, el baix –“També té un protagonisme i un tractament únics”–, l’esmolada guitarra i la veu d’en Martí, amb la seva amplitud de “registres i recursos tècnics”.
Per aconseguir que el so del grup quedés ben plasmat en el disc ha estat clau el productor i enginyer holandès Joost van den Broek –ha treballat amb grups com ara Epica i Blind Guardian–, que va mesclar Món oblidat.
En el disc, hi ha tres veus convidades: Quim Mandado (Sangtraït, LGP) interpreta el personatge del Pare Llop a la cançó homònima i a l’últim tema, que reuneix tots els personatges del disc, Passat i futur; la soprano lírica Tania Santos, que és la Filadora del Destí, i Sara Parra, que també canta a la cloenda col·lectiva.
Directe sense fronteres
Forja ja ha presentat Món oblidat en directe a ciutats com ara València i Lió, i ara té en perspectiva concerts a Bilbao (8 de març) i Madrid (25 d’abril). Com es pot veure, la seva aposta decidida per la llengua i la cultura catalanes no té fronteres. El quintet té un directe molt ben preparat fins al mínim detall, tant a nivell musical com visual, que estan convençuts que es pot gaudir tant en un auditori com en un pavelló, amb el públic de peu o assegut, fins i tot en horari familiar per les històries fantàstiques que narren les seves cançons. “Intentem fer pedagogia en dues direccions: per un cantó, hem de convèncer les administracions i els programadors, que tenen el metal injustament marginat; però també hem de sensibilitzar la gent del metal, perquè hi ha moltes bandes amb força deixadesa tant en la composició com en la posada en escena, i la nostra proposta està molt ben treballada i cuidada al mil·límetre, perquè volem que Forja sigui un projecte sòlid i que duri molts anys”.