El MNAC ingressa un conjunt d’obres de l’artista llibertari Helios Gómez

El Museu Nacional d’Art de Catalunya (MNAC) ha ingressat un conjunt d’obres de l’artista llibertari Helios Gómez (Sevilla, 1905-Barcelona, 1956) donades pel seu fill, Gabriel Gómez. La institució de capçalera de l’art català serà a partir d’ara el centre de referència del llegat d’aquest creador, reivindicat els darrers anys, a partir del qual es podrà conèixer públicament millor la seva trajectòria, tant abans com durant i després de la Guerra Civil espanyola. El fons que s’incorpora al relat del Palau Nacional consta de sis olis, 27 dibuixos i un llibre que procedeixen de la col·lecció personal que Gómez va conservar. Alhora, el MNAC també ha adquirit tres pintures que eren propietat del seu fill, que ja les havia dipositat al museu.

Fins ara, el MNAC exposava aquestes tres pintures i un cartell d’Helios Gómez a les seves sales permanents, tant a les de surrealisme com a les de Guerra Civil. Un cop s’hagi documentat i s’hagi estudiat el fons que acaba d’entrar, s’ampliarà la difusió de la seva carrera amb obres pertanyents a altres períodes, especialment la postguerra. Les sis pintures donades són de l’època tardana de l’artista, ja que van ser fetes entre mitjan anys quaranta i mitjan anys cinquanta, poc abans de la seva mort.

En aquestes pintures, Helios Gómez es reinventa amb un llenguatge allunyat del sintetisme gràfic i el recurs a la tinta que havia caracteritzat el seu període més icònic i popular, durant els anys trenta, i molt especialment durant la Guerra Civil. Les pintures tenen en comú visions oníriques que es podrien interpretar en clau personal, com és el cas de l’oli Desesperació, en què el presoner protagonista és gitano, l’ètnia d’Helios Gómez.

Entre les peces més destacades hi ha Transfixió, en la qual domina un llenguatge surrealista que es filtrarà per moltes d’aquestes composicions tardanes de l’artista. Pel que fa a Tauromàquia abstracta, traça un camí cap a l’abstracció que l’artista no va seguir, ja que moriria poc després.

El MNAC també ha incorporat tres guaixos de factura moderna, dels anys vint, i quatre dibuixos a tinta xinesa que formen part de la sèrie Horrors de la guerra, en què evoca els ciutadans refugiats al metro durant els bombardejos sobre la ciutat de Barcelona. Al conjunt hi ha altres dibuixos a tinta i a llapis, amb referències polítiques i socials diverses, encara pendents de documentar i estudiar.

Les tres peces adquirides són Evacuació, Agre andalús i Dolor aerotransportat (paracaigudes amb ull), exposades a les sales d’art modern. Evacuació, del 1937, és una obra històrica de l’artista, en la qual presenta la població civil fugint d’un atac sobre la seva ciutat en un escenari pràcticament apocalíptic. Com a la Capella Gitana de la presó Model de Barcelona, tots els protagonistes són persones de raça gitana. Agre andalús i Dolor aerotransportat (paracaigudes amb ull) són treballs de postguerra “on encara supura la ferida de la guerra i la persecució política”, sostenen els experts del MNAC. Helios Gómez va ser empresonat pel franquisme en diverses ocasions i fins poc abans de la seva mort.

En una roda de premsa que s’ha fet aquest matí i que recull Guillem Roset de l’agència ACN, el fill d’Helios Gómez s’ha mostrat molt satisfet que l’obra del seu pare quedi en mans del MNAC. “Després de 30 anys d’anar buscant i recuperant, donem per fi un lloc a l’obra d’Helios Gómez. Quedarà protegida, mostrada i salvada. Estem molt contents que el MNAC hagi acceptat la donació. Hem salvat la història”, ha dit Gabriel Gómez, que va ser coneixedor de l’obra del seu pare amb pràcticament quaranta anys. “La meva curiositat va acabar amb una gran admiració. El meu pare va fer una obra de gran valor i amb una qualitat artística notable”, ha sentenciat.

Helios Gómez va ser pintor, cartellista, poeta i, sobretot, un destacat artista gràfic d’avantguarda. A la seva Sevilla natal va assistir a classes nocturnes de Belles Arts i va treballar com a pintor de ceràmiques i d’escenes religioses i publicitàries. Va viatjar per diverses ciutats europees, per raons d’exili polític o a propòsit de revolucions artístiques i socials. Finalment, es va establir a Barcelona, on va viure fins al final de la seva vida, i on va ser un dels referents de les lluites socials. Sempre es va definir com a gitano, anarquista i comunista antiestalinista. Va ser membre fundador del Sindicat de Dibuixants de Catalunya l’any 1936. Helios Gómez respon a la figura de soldat artista que durant la Guerra Civil no només va lluitar –des del 19 de juliol del 1936— sinó que va seguir treballant com a artista i propagandista en el bàndol republicà. És autor de la cèlebre Capella Gitana de la presó Model de Barcelona, que va pintar durant els anys de captiveri (entre 1945 i 1954), i que actualment està en procés de recuperació.