Malenconia irònica

Al 2012, Miguel Gomes va aportar una pel·lícula, Tabú, dividida en dues parts. A la primera, a la Lisboa del present del rodatge, es mostra amb un humor absurd l’estranya relació quotidiana de tres dones: Paradís perdut. La segona s’ambienta en els últims anys de l’Àfrica colonial portuguesa i s’hi narra com una d’aquelles dones hi va viure una aventura amorosa. Aquesta part s’anuncia com a Paradís. No és perquè hi hagi una nostàlgia del passat colonial. El paradís és el cinema antic, que, sense complexos, explicava històries extraordinàries que feien que els espectadors projectessin l’imaginari i el seu desig en les aventures dels personatges. Per això, l’Àfrica mostrada no és real, sinó fantasmal, com si les imatges es creessin amb la consciència que aquell cinema antic és irrecuperable i només pot evocar-se amb una malenconia irònica.

Grand Tour connecta plenament amb l’esperit de Tabú. No hi ha dues parts, sinó, com si hi convisquessin dos films o dues maneres de fer cinema, dos viatges que, alternant-se, fan un mateix itinerari travessant Birmània, Singapur, Tailàndia, el Japó i la Xina, però en diferents temps. Un en el present, des del qual emergeix o es fantasieja una historia en el passat que transcorre a principis del segle XX i en què també es recrea, doncs, un imaginari de l’època colonial. La història és la d’un diplomàtic anglès que va fugint, com si volgués desaparèixer, de la dona amb la qual està promès. També és la d’aquesta dona, que, provinent de Londres, s’entossudeix a buscar l’home arribant sempre tard als llocs per on ell passa. De nou entre la malenconia i la ironia, aquest relat es plasma amb imatges fantasmals en blanc i negre, com somiades, rodades majorment en estudi per transmetre un món imaginari, una fantasia cinematogràfica. Una mena de viatge mental que s’alterna amb un de físic en el present en què els llocs reals són filmats amb un pols documental. Gomes continua explorant amb una poètica que a vegades fascina, però també una mica entotsolada, com pagada d’ella mateixa.