Un carro per al teatre públic

Perquè un equipament públic tingui plena justificació, cal que sigui pròxim a tots els espectadors potencials. Els que hi ha a Barcelona i els que estan escampats a la resta del territori. Sovint, apareix aquesta responsabilitat en els diferents contractes programa, però quedaven escapçats per la imitació pressupostaria. Des del 2020 (quan es van preveure 28 funcions de La Rambla de les floristes i de Solitud, tot i que la covid ho va malmetre), hi ha una partida extraordinària de Cultura per facilitar les gires del TNC. L’ajuda ha anat arribant, des del 2023 com a mínim, per a impulsar gires del Teatre Lliure, al Mercat de les Flors, el Liceu i L’Auditori. Les companyies de teatre necessiten tenir rodes ben greixades als carros per poder sortir de gira.

El Teatre Lliure (l’any vinent, celebra els 50 anys) va vincular-se a les gires internacionals afegint-se a la Unió de Teatre d’Europa (des del juny passat, s’hi ha sumat el TNC). Segons dades dels seus primers 30 anys, dels 2 milions d’espectadors en tota la història del Lliure, un 25% corresponien a gires de les produccions (tot i que només actuaven fora el 14% de les funcions), segons el resum ofert a la premsa per aquell aniversari. Realment, la tendència de gires del Lliure ha decrescut molt, des que es va desintegrar la companyia que havia refet Àlex Rigola.

En els prop de 30 any del TNC, 3 de cada 10 espectadors són de fora de les sales de les Glòries. També és cert que en aquestes dades consta que les coproduccions amb temporada en una sala privada de Barcelona computen com a gires. I no són xifres residuals, en comprovar que hi ha títols com ara El mètode Grönholm al Poliorama (era un títol estrenat al T6 del TNC que es va estar tres anys seguits al Poliorama) i Mar i cel (després de la Sala Gran, va viatjar al Victòria) i La importància de ser Frank (amb estades al Poliorama, amb l’impuls de La Brutal).

Si el Lliure vinculava les gires a les programacions internacionals, el TNC ho ha fet, fins ara, al circuit català. En realitat, les condicions per fer les gires han variat molt i, els darrers anys, es feien coproduccions amb companyies perquè poguessin explotar les produccions en sales comercials o gires per Catalunya.

El repte del Departament de Cultura és que la cultura de primer nivell arribi a tot el país i afavorir la descentralització cultural amb el suport a les gires dels equipaments nacionals. En tot cas, aquestes campanyes són limitades per tal que no siguin impediments perquè productores privades puguin seguir tenint espai en les programacions dels teatres municipals catalans.

Les apostes d’enguany

El TNC portarà tres espectacles de gira aquest 2025. Anna Karènina, amb adaptació d’Anna Maria Ricart i direcció de Carme Portaceli, farà una gira internacional (i en català) pels escenaris de Brussel·les, Zagreb, Porto, París, Cluj, Miskolc i Amsterdam entre abril i juny. Mentre, L’aranya, el clàssic redescobert d’Àngel Guimerà amb adaptació i direcció de Jordi Prat i Coll, girarà per 16 teatres públics de Viladecans, Vic, Granollers, Sabadell, Mataró, Vilanova i la Geltrú, Girona, Palma, el Vendrell, Sant Cugat, Badalona, Figueres, Tarragona, l’Hospitalet de Llobregat, el Prat de Llobregat i Manresa. Aquest muntatge va tancar temporada, ahir al vespre, a la Sala Gran. La producció Massa brillant, escrita i dirigida per Oriol Puig Grau i coproduïda amb Teatres en Xarxa, es veurà entre febrer i abril a Llinars del Vallès, Tordera, Valls, Lloret de Mar, el Vendrell, Sant Andreu de la Barca i Sant Joan Despí.

El Mercat de les Flors fa girar cinc espectacles de dansa per tot el país fins al desembre: Cèl·lula#5, La Quijá de Paloma Muñoz, producció del Mercat de les Flors dins el II Pla d’Impuls a la Dansa; This is not (an act of love & resistance) d’Aina Alegre; Natural Order of Things de Guy Nader i Maria Campos; Beneath de Thomas Noone, i Alba d’Aimar Pérez Galí.

El Teatre Lliure portarà, a partir de l’abril, la comèdia Imperatiu categòric, escrita i dirigida per Victoria Szpunberg, a onze municipis: Badalona, Sabadell, Reus, Figueres, Girona, Rubí, Premià de Mar, Alella, Manresa, Sant Cugat i Begues. L’espectacle tracta sobre la precarització de la universitat, l’habitatge i la solitud. Fora d’aquest paraigua, el Lliure també programa l’Electra de l’IT Teatre Lliure a 5 municipis amb la Diputació de Barcelona.

Per últim, l’orquestra simfònica del Gran Teatre del Liceu durà a l’Auditori de Girona, el 17 de maig, un concert dirigit per Josep Pons i amb Emilie Langlais al violí en què interpretaran E. Chausson (Poema per a violí orquestra op. 25) i H. Berlioz (Simfonia fantàstica op. 14). El passat 7 de febrer, l’OBC va portar a l’Auditori Enric Granados de Lleida, en el seu 30è aniversari, un concert dirigit per Jörg Widmann i acompanyat de la soprano Sarah Aristidou dedicat a La reforma de Mendelssohn. El repertori també va incloure Les Hèbrides i Andante de la sonata per a clarinet i piano en mi bemoll del compositor alemany, i Versuch über die Fuge per a soprano, oboè i orquestra, compost per Widmann.

Per fi, el teatre públic viatja fora de Barcelona en un necessari trajecte descentralitzador de la cultura per a tots.