La paraula és l’eix de la col·lecció d’assaig Cicló, de Raig Verd

Laura Huerga (Barcelona, 1978) és un esperit bellugadís. Cofundadora de l’editorial Raig Verd i actual presidenta del PEN Català, necessita donar espai a les inquietuds amb què conviu. “Ja fa anys que es podria dir que m’obsessiona com es manipula el llenguatge”, confessa. I això s’ha convertit en Cicló, “una col·lecció d’assajos breus sobre el llenguatge, la paraula, la traducció, en què no volem simplificar res i sí matisar molt”.

“El llenguatge vertebra el pensament i la manera com mirem el món. En aquesta col·lecció tractarem els temes més diversos i la seva relació íntima amb el sentit de les paraules. Donarem importància a com diem les coses, per entendre el nostre entorn i per reflexionar sobre com es manipulen les idees si no som conscients dels significats”, ha resumit Huerga.

Inaugura la col·lecció Diguem que la traducció és art, de Sawako Nakayasu, poeta i traductora japonesa que es planteja tot de temes, amb la subtilitat japonesa, relacionats amb la traducció. L’ha traduït de l’anglès Dolors Udina, que comparteix autoria, juntament amb Antoni Clapés (poeta i traductor) i Mireille Gansel (traductora francesa), de Les dues ales d’un ocell. Conversa a tres sobre la traducció, amb un epíleg de Montserrat Bacardí, que és el segon títol de Cicló.

Aquest segon títol és una llarga conversa que van tenir, en diverses jornades, els tres autors i traductors. “Vam decidir enregistrar-les sense tenir clar fer-ne res, però al final la vam transcriure i traduir del francès. Tot i que la vam editar i esporgar molt, ha quedat força espontània”, assegura Clapés. Admeten que no hi aboquen gaires referents, o que no els donen mastegats, però “això no és problema en temps de Google”. “El matís és la base de la traducció i això, de moment, no està a l’abast de la IA”, ha reblat Clapés.

El disseny és de Tono Cristòfol, que ha fet una feina molt acurada, com sempre. La idea és publicar dos o tres títols l’any, en els àmbits de “colonialisme, poesia, ensenyament, natura, economia, diversitat i punk”. “Trobar textos que encaixin no és fàcil, però com que el tema m’apassiona, vaig seguint pistes, a banda d’encarregar-ne. En una col·lecció primer has de crear l’espai i, de mica en mica, ja et venen els projectes”, detalla Huerga, afegint que combinarà textos traduïts amb originals en català.

Els pròxims títols seran Un nosaltres sense estat, de Yásnaya Elena Aguilar Gil; Electric sarcasm, de Dimitra Ioannu; Inversió en ensenyament, despesa militar, d’Oriol González; El que és lingüístic és polític, de Yásnaya Elena, Gloria Andalzúa i Ruperta Bautista; i El somriure còmplice, de la mateixa Laura Huerga.