Un os facial humà d’Atapuerca podria ser el més antic de l’Europa occidental

L’Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social (IPHES) ha descobert un fragment d’os facial humà al jaciment de la Sima del Elefante, a la serralada d’Atapuerca (Burgos), que pels primers indicis podria ser el més antic de l’Europa occidental. La troballa es va produir el 2022 i, després d’estudiar el fòssil amb detall, els experts l’han datat entre 1,1 i 1,4 milions d’anys. Els investigadors l’atribueixen a una possible nova espècie que han anomenat Homo Affinis Erectus. Fins ara, només es tenien evidències de la presència de l’Homo Antecessor al continent durant el Plistocè Inferior, però amb aquesta descoberta “un altre personatge entra en la història de l’evolució humana a Europa”, ha destacat la investigadora de l’IPHES que ha liderat la recerca, Rosa Huguet.

La descoberta va tenir lloc el 30 de juny de 2022, quan un equip d’investigadors de l’IPHES i de la Universitat Rovira i Virgili van desenterrar un fragment facial a Atapuerca i el van batejar amb el nom de Pink. Catalogada com a ATE7-1, es tracta d’una peça que no han sabut inscriure a cap espècie concreta, per això en un article a la revista Nature l’han qualificat d’Homo Affinis Erectus. “És el fragment d’una cara que s’assembla a la dels Homo erectus, però ens falta tenir més fòssils per poder saber si ho és o no”, ha comentat Huguet.

El fòssil més antic descobert fins ara també va sortir de la Sima del Elefante, el 2007: una mandíbula amb una cronologia d’1,2 milions d’anys. Es trobava al nivell 9, mentre que Pink va ser extret dos metres per sota, al nivell 7. La investigadora assenyala que “un homínid amb aquestes característiques encara no l’havíem trobat a Europa”. El fragment localitzat té una cara “molt diferent” a la de l’Homo Antecessor, unes faccions “molt més primitives” i semblants a les de l’Homo Erectus, sobretot en l’estructura nasal, plana i poc desenvolupada.

Durant els quasi tres anys que han dedicat a estudiar-lo, també s’hi han fet treballs de restauració “molt meticulosos”, segons afegeix l’investigador de la URV Xosé Pedro. “Hem anat enganxant petits fragments d’os per aconseguir el fòssil que ara presentem”, detalla.

Al nivell 7 del jaciment també es van trobar altres evidències que certifiquen la presència i l’activitat d’homínids durant el Plistocè Inferior. S’hi han recuperat eines de pedra i restes faunístiques amb marca de tall. Pedro, especialista en indústria lítica, explica que aquestes eines els permeten tenir una “visió global” de la vida al jaciment fa 1,2 milions d’anys.

Fins ara, a Atapuerca s’han documentat cinc espècies humanes diferents que van viure al continent, que van des de Pink, de fa 1,2 milions d’anys, fins al Neolític. “Atapuerca ha aportat i continuarà aportant restes imprescindibles per conèixer les primeres ocupacions humanes a Europa”, ha afirmat convençuda Huguet.