Rodríguez Soto: “Hem passat d’acollir els avis a expulsar als nets”

En el 75 aniversari dels Premis Ciutat Barcelona, l’edició de platí, s’ha decidit desmembrar les distincions culturals i els científics. Aquest vespre s’han entregat els Premis Ciutat de Barcelona d’abast cultural i el 27 de maig serà el torn dels científics al Saló de Cent de Barcelona. A la celebració d’avui han sovintejat les denúncies sobre la tensió que viu la ciutat i s’ha apel·lat a la paraula i la llengua com a punt de trobada imprescindible.

Als discursos dels guanyadors hi ha hagut agraïment però també força reivindicació. Un bon exemple és el de Maria Rodríguez Soto (categoria Audiovisual) que mentre ha agraït com la capital va acollir els seus avis, ha lamentat la desaparició de l’antiga Massana: “Hem passat d’acollir els avis a expulsar als nets; alguna cosa no fem bé”. També Marta Galan Sala (Cultura i Educació), que no s’ha estat de celebrar la potència de l’Antic Teatre i d’afegir-se a la manifestació de les educadores socials de la Fundació Comtal, que protestaven durant l’acte des del carrer. Xavier Pàmies (traducció en llengua catalana per Middlemarch, de George Eliot) ha agraït el premi tot aclarint que ell va viure una escola on es practicava la immersió lingüística, “la franquista”. Va poder preservar la llengua gràcies a l’entorn familiar i social, fos oralment o en textos publicats per editors, a qui els hi ha agraït la seva labor. Sota el mestratge de Joan Corominas i Joan Solà se sent deutor del que és traductor i “orgullosament independentista: Només traient-nos de sobre el jou de l’estat espanyol, tindrem una capital que sigui realment pròpia i aconseguirem preservar la llengua i el país”.

També una notable defensa de la llengua vha estat la intervenció de Cristina Masanés (literatura en llengua catalana). A partir de Marxarons. Viatge pels cims i les valls del llenguatge explica que els seus avis van marxar del seu ambient rural per equipar “les diferents Manchesters catalanes”. Avui, venen nous treballadors de zones més llunyanes. Reivindica que la llengua sigui punt per evitar el desacord: “Compartim una llengua construïm la possibilitat d’un món comú.”

També la reivindicació de la paraula ha estat el punt de partida de Victoria Szpunberg (premi Ciutat de Barcelona d’arts escèniques per Imperatiu categòric). Per a la dramaturga i directora reivindicar “el valor de la paraula, avui, té molt sentit. Confiar-hi sembla un acte de fe. La paraula també pot ser un refugi”.

Completa el palmarès dels Premis Ciutat de Barcelona 2024 Xavier Pla (Assaig, Humanitats i Història); Gabriela Wiener (literatura en llengua castellana); Carlos Ferrater, Lucía Ferrater i Jesús Coll (Arquitectura i Urbanisme); Teresa Helbig (Disseny i Moda); el Col·lectiu Taller Estampa (Cultura Digital); Tarta Relena (música); i Jordi Colomer (Arts Visuals)..