Hi ha fets falsos que han amagat la seva mentida suposadament pel valor del seu testimoni, encara que no fossin certs. Així ho va fer Enric Marco, que va ser president de l’Associació Amical de Mauthausen fins que es va saber que la seva experiència al camp de concentració nazi de Flossenbürg era falsa.

La història que es relata en el còmic La senda del llop (Símbol Editors), amb dibuixos de Virgile Durevil i guió de Sylvain Tesson, planteja també una història d’èpica macabra: Slavomir Rawicz, presoner d’un camp de concentració soviètic, s’escapa i fa un llarg camí cap a la llibertat que el porta fins a l’Índia. Sobre el relat de la fugida, recollida pel seu protagonista en el llibre La llarga caminada (Símbol Editors), hi plana el dubte de la seva veracitat. Rawicz relata fets que van succeir però no se sap amb certesa si ell en va ser el protagonista. Rawicz era un soldat polonès que va ser detingut per la policia secreta soviètica (NKVD) durant la Segona Guerra Mundial.

Sigui com sigui, aquest relat va fascinar Sylvain Tesson, que va voler viure la fugida del gulag en primera persona i va organitzar un viatge solitari reproduint el recorregut amb una lleugera motxilla. Tot sol, o amb la puntual companyia d’un gos que se li afegia. L’experiència donaria peu, primer, al llibre La senda del llop i, després, a la novel·la gràfica del mateix nom de la qual parlem ara.

Tesson va marxar amb el tren transsiberià des de París per després continuar a peu, en bicicleta i a cavall per boscos i rius que marquen la ruta de Rawicz per gran part d’Euràsia per un camí que no segueix la lògica dels grans viatges que històricament s’han fet travessant aquests territoris. Tesson segueix les passes del grup de fugitius que anys abans van passar les inclemències del temps, la fam i la por que els tornessin a empresonar en un camí que han seguit els llops guiats pel seu instint, d’aquí ve el nom de La senda del llop com a títol de l’obra gràfica.

En un relat introspectiu, l’autor de l’obra reconeix que, en el fons, tant se val si va ser Rawicz l’autèntic protagonista d’aquesta història, atès que està documentat que van ser molts els deportats que van intentar, amb més o menys fortuna, fugir del gulag.

En aquest passeig, que va durar un total de vuit mesos, Tesson es troba amb multitud de persones en pobles i cases aïllades al mig del no res que li van oferir la seva hospitalitat. Sovint, però, també ha de passar molts moments de solitud, en què troba consol amb nits de lectura de poesia. També fa coneixença amb persones que tenen un record llunyà dels fets que l’han portat a empedre aquest viatge, que arriba fins al golf de Bengala i passa per les estepes de Mongòlia, el desert de Gobi i el Tibet.

Aquesta és la tercera novel·la gràfica que publiquen plegats Tesson i Durevil.