El cantautor Lluís Llach (Girona, 1948) ha publicat el seu sisè títol, El llibre daurat (Univers), que posa el focus en temes com el coneixement ancestral, la lluita per la supervivència i la saviesa oculta de les dones en una societat dominada pels homes. Ambientada entre els segles XIII i XVI, la novel·la ressegueix una història que comença amb l’Arnau Feiner i el seu fill Genís, i la seva voluntat de curar malalts combinant els remeis tradicionals que coneixen les remeieres amb el nou saber mèdic que s’obre pas a les universitats. “El primer racisme de l’ésser humà és envers la seva mateixa raça, que és la dona”, explica Llach a l’ACN. “El racisme no comença a la pell, sinó en el sexe.”

Llach viatja en el temps en una ficció històrica –dividida en tres parts– que comprèn quatre generacions de personatges i que narra una història centrada en Genís Feiner i la seva relació amb diverses dones que qüestionen l’statu quo de l’època.

L’autor explica que la idea d’escriure el llibre va sorgir precisament d’un descobriment, que el va portar a “llegir i documentar” que la famosa inquisició només va matar bruixes durant uns anys molt precisos i que, a més, “l’Església havia defensat dones que es volien cremar”. Aquesta “curiositat” li va oferir la possibilitat d’aprofundir en el tema i mirar d’entendre tots aquests “mecanismes socials de poder”.

No ho va fer des de l’assaig ni des d’una forma més acadèmica, sinó que va optar per endinsar-se en aquest món a través de la novel·la, amb uns personatges que “viuen, pateixen i expliquen coses”. “No vull fer passar el llibre com una defensa de les dones, perquè ja es defensen soles”, insisteix.

La trama transcorre a Montalt, un comtat fictici en què les dones tenen un paper fonamental en la transmissió del coneixement i la curació dels malalts, per evitar que la seva tasca caigui en l’oblit. El que no s’imaginen és que el seu propòsit topa amb les institucions mèdiques de l’època, que, decidides a posar fi a la tradició remeiera, lluiten pel poder i persegueixen durant segles les dones sàvies.

De fet, el motiu principal pel qual les remeieres eren odiades, segons Llach, era la seva “llibertat”, eren dones que no depenien de ningú. “Moltes eren solteres i amb certa independència econòmica; això va fer que, de cop i volta, fossin les culpables de tots els mals.”