art
El MNAC reuneix per primer cop les tres ‘visions’ papals de sant Francesc, segons Zurbarán
Els tres quadres són l’eix central de l’exposició ‘Zurbarán (sobre) natural’
El Museu Nacional d’Art de Catalunya (MNAC) ha reunit per primera vegada en una exposició dedicada al pintor extremeny Francisco de Zurbarán (1598-1664) les tres versions que va pintar de Sant Francesc d’Assís segons la visió del papa Nicolau V, una de les seves obres mestres. A més, l’exposició Zurbarán (sobre) natural, oberta fins al 29 de juny, confronta alguns dels quadres d’aquest pintor fonamental del Segle d’Or amb els d’artistes contemporanis.
Les tres versions del Sant Francesc d’Assís, pintades entre 1635 i 1645, s’han reunit gràcies a la col·laboració entre el MNAC, el Musée des Beaux Arts de Lió i el Boston Museum of Fine Arts, propietaris dels tres quadres. En el cas de l’obra que conserva el MNAC , ha estat sotmesa a un profund procés de restauració que ha permès recuperar el seu aspecte original i treure a la llum detalls ocults pel pas del temps. Vistes de costat a la mateixa sala, la contemplació de les tres versions del quadre aporta llum sobre cada una de les obres.
En la visió de sant Francesc pel papa Nicolau V, Zurbarán plasma un episodi llegendari, “una notícia falsa de l’època” –en paraules del conservador d’art del renaixement i el barroc del MNAC, Joan Yeguas, que ha comissariat l’exposició amb Àlex Mitrani, conservador d’art contemporani–, segons el qual el pontífex va sol·licitar veure el cos momificat del sant a la cripta de la basílica d’Assís. El pintor, segons Yeguas, condensa una acció narrativa complexa posant el focus en l’essencial i solament mostra la visió subjectiva del Papa, segons paraules recollides per l’agència Efe.
La restauració de la versió del MNAC, patrocinada per la Fundació Francisco Godia i dirigida per Carme Ramells, ha desvelat el fons, ocult sota repintades que falsejaven el context original; ha recuperat la seva profunditat, la volumetria de la figura a través de detalls com els plecs de l’hàbit del sant o el borrissol del seu rostre, de les celles i la barba, que ara es pot apreciar.
Aquesta exposició reuneix també altres obres de Zurbarán, entre elles les dues versions bessones, subtilment diferents, del seu cèlebre Bodegó amb atuells (c.1650; Museu del Prado i MNAC), en les quals Zurbarán genera “una estètica del buit, de la distància i de la presència, i del silenci, en la qual no es distingeix entre el quotidià i el misteri religiós”.
Sant Francesc en oració (1659), Beat Enrique Susón (1636-1638), Inmaculada Concepción (1632), Agnus Dei (1632), Bodegó amb plat de codonys (1633-1635), Santo Domingo de Guzmán llegint (1630-1635) o La Santa Faç (c.1660) són d’altres de les peces de Zurbarán exposades.
El director del MNAC, Pepe Serra, ha agraït “la implicació decidida” del Prado en aquest projecte expositiu, “fins al punt que ha cedit per a l’ocasió la Verge de la Mercè amb dos mercedaris (1635-1640), que la pinacoteca madrilenya va adquirir al gener passat i que es veurà abans a Barcelona que a Madrid”.
L’exposició del MNAC mostra també com l’obra del mestre del barroc ha arribat a la contemporaneïtat i ofereix el testimoni de la “fascinació” que ha produït en artistes contemporanis en els quals s’aprecia una continuïtat en la síntesi formal i l’aspiració espiritual, com ara Alfons Borrell, Toni Catany, Joan Hernández Pijuan, Josep Guinovart, Antoni Llena, Aurèlia Muñoz, Marta Povo i Antoni Tàpies, així com també Antoni Llena i Eulàlia Valldosera, que han creat obres especialment per a aquesta exposició.