Cristina Clemente es va passar tota una temporada de bàsquet de la seva filla compartint bromes amb una altra mare de l’equip. L’amiga li va confessar a fina de curs que tenia càncer de pit, però que no li havia volgut dir res perquè s’havia convertit en un instant de treure’s la preocupació de sobre. Aquest és l’embrió de la ficció Dones de ràdio, que Clemente ha escrit a partir del testimoni de vuit dones que han superat el càncer. En aquelles reunions, com en aquesta funció de teatre, van riure i plorar molt. L’obra, estrenada al gener a Salt i que ha fet una petita ronda de funcions entra a la Villarroel aquest dissabte (l’estrena oficial és dimecres) i es podrà veure fins a l’11 de maig. Clemente tindrà dues obres a la vegada dins dels teatres de Focus: Lapònia (al Condal, que ha coescrit amb Marc Angelet) i, ara, Dones de ràdio.

Sergi Belbel dirigirà per primera vegada professionalment Cristina Clemente, una alumna que, el 2005, el qüestionava contínuament a l’Institut del Teatre. L’autora ja va participar en el programa T6 del TNC, que havia impulsat el mateix Belbel on va estrenar una insòlita comèdia Vimbodí vs. Praga: en un concurs d’engalanar carrers, dos equips competien per endur-se el premi. Un d’ells, opta per inspirar-se en la quimioteràpia d’una de les joves del carrer.

Àngels Gonyalons, Sara Espígul i Sara Diego són tres dones que es coneixeran a radioteràpia. Les tres tenen una projecció de vida ben diferent i acaben fent una pinya. Tres edats diferents, tres situacions diferents i una malaltia que les uneix i que, amb el suport mutu, les redimeix.

La producció està molt tranquil·la de l’èxit del muntatge, veient la reacció del públic en les funcions prèvies. Molta gent s’hi queda a parlar amb les actrius agraint-los-hi la delicadesa i frescor del muntatge. Clemente i Belbel admeten que han estat molt curosos en no caure en el melodrama i en ser extremadament respectuosos amb les persones que pateixen la malaltia. Per a Gonyalons, aquesta obra és extrapolable a qualsevol malaltia i que necessita d’un espai de cures i sororitat. També els homes s’hi poden sentir identificats, recalca. Belbel admet que la situació entre els homes (amb càncer de pròstata, per exemple) seria probablement molt diferent, per aquest caràcter de “parlar del resultat de futbol, però no de transmetre que tinc càncer”.