Cristina Núñez revalora el poder de la introspecció en una exposició a Figueres

El Museu de l’Empordà inaugura aquest dissabte (12 h) la primera exposició retrospectiva de la fotògrafa Cristina Núñez a la seva ciutat natal. So what reuneix a la sala de l’antic Escorxador de Figueres una quarantena d’obres d’aquesta artista actualment resident en un poblet de Luxemburg que ha fet de l’autoretrat una exploració introspectiva i al mateix temps ètica sobre com acollir els altres, amb les ferides i les vulnerabilitats al descobert, fins a revelar la seva utilitat terapèutica per a col·lectius considerats marginals d’arreu del món.

Organitzada sota la curadoria dels seus socis Krystyna Dul i Paul di Felice, la mostra, oberta fins al 29 de juny, la componen 42 fotografies i tres vídeos, un dels quals realitzat pel seu nebot Nico Auger expressament per a aquest retorn a Figueres, que reflecteixen l’evolució del seu treball, des del primer autoretrat, fet davant el mirall a Los Angeles el 1988, estimulada per l’ofici de la seva parella d’aleshores, un fotògraf italià amb qui va conviure més de vint anys, fins a les seves recerques de maduresa, que l’han convertida no només en un referent en l’art de la introspecció més descarnada, sinó que l’han impulsada a desenvolupar un mètode a mig camí de la creació visual i l’alliberament terapèutic, el Self-Portrait Experience (SPEX).

Entre les peces més colpidores de l’exposició, hi ha el diaporama (film fotogràfic narrat) Someone to Love (1962 - 2011), en què Cristina Núñez es retroba amb la mare, amb demència senil, després d’anys de distanciament, o el projecte autobiogràfic La Vie en Rose (2013 - 2014). A través d’aquestes obres, Cristina Núñez, proposa un recorregut per la seva experiència personal i artística, abordant temàtiques com ara la representació del cos (Joan Fontcuberta ha arribat a dir que mai no havia vist uns nus amb tan poca voluntat de resultar sexis); la feminitat (l’artista ha acabat rapant-se el cap al zero, per tenir un aspecte que l’acosti tant a la indefinició de gènere com a la malaltia: dues de les seves cinc germanes han mort de càncer); la vulnerabilitat (a l’origen de la seva indagació hi ha la seva baixa autoestima des que era una nena, accentuada per la separació dels pares quan tenia dotze anys i la seva addicció a l’heroïna i el pas per la prostitució des dels quinze fins als vint), i el poder transformador de la imatge, amb què ha pogut expiar el dolor del passat.

Paral·lelament a l’exposició, s’ha organitzat un programa d’activitats amb tres visites comentades (12 d’abril, 4 de maig i 21 de juny, a les 12 h), i la conferència Cristina Nuñez i el context de la fotografia europea, a càrrec de Roser Cambray, conservadora del departament de fotografia del Museu Nacional d’Art de Catalunya, el 15 de maig (19 h) a l’Auditori del Museu de l’Empordà.

Aquest mateix divendres 21 de març, Cristina Núñez ha impartit un taller d’autoretrat, amb les places exhaurides fa dies, amb el seu mètode SPEX, que ha desenvolupat tant per a institucions penitenciàries com per a instituts d’adolescents i centres socials. El mètode o dispositiu, com ella l’anomena, consisteix a invitar qualsevol persona al seu estudi i, després d’enraonar-hi i acomodar-la per a un enquadrament nítid, deixar-li el disparador de la càmera perquè, tota sola, expressi l’emoció que vulgui en la més absoluta intimitat. “Cedir a algú el mecanisme per perpetuar-se, com diu Judith Butler, suposa cedir-li la seva pròpia representació i, per tant, capgirar les relacions de poder”, constata l’artista.