El Lliure ‘concedeix’ ànima a un ninot a ‘Fantàstic Ramon’

Una de les novetats de la direcció de Julio Manrique a la direcció del Teatre Lliure és el projecte Ànima Lliure. La setmana vinent s’estrena la primera producció d’aquest programa que tindrà continuïtat les temporades vinents. Fantàstic Ramon, de Clàudia Cedó amb la seva companyia d’Escenaris Especials, imagina com una mare procura que el seu fill s’adapti a la societat (o viceversa). Cedó afirma que aquesta mare pateix com ho faria qualsevol mare amb qualsevol fill. La trama arrenca quan la mare (Anna Moliner) pareix un ninot. Cedó defineix de faula que serveix per treure el costat més fantasiós i còmic de la companyia. Fantàstic Ramon, insisteix Manrique és un conte a volen entendre l’altre. Es veurà del 2 d’abril al 4 de maig.

L’espectacle es fa amb un equip que aborda les màximes diversitats i que puja un graó el repte dramatúrgic: A diferència de Mare de sucre, en què Andrea Álvarez era la protagonista, ara el blanc de totes les mirades és Ramon, un ninot: Ni mira, ni parla ni es pot moure sol. El personatge, però, acaba commovent, per la interacció de tots els altres membres de la companyia.

El Lliure ha reservat la Sala Fabià Puigserver per a aquest muntatge, un compromís “molt fàcil de posar en un paper, però molt més difícil fer-ho realitat”, diu l’actor Marc Buxaderas. Per al procés d’assaig és necessari un equip de treballadors socials de suport, una condició que, celebra Cedó, ha permès ser molt més creativa. També fer reformes als camerinos per adaptar els lavabos.

Ànima Lliure ha constat aquest any d’una invitació de la producció Hamlet de Chela de Ferrari, que ja s’havia pogut veure al Grec el 2022 i de la producció de Fantàstic Ramon. Cedó, de fet, col·labora amb el Lliure per desplegar aquest projecte que espera convidar altres companyies en les temporades vinents. Ànima Lliure, que té el suport de la Fundació Banc Sabadell, també vol incloure la diversitat a altres camps escènics, com pot ser la dramatúrgia, per exemple

Fantàstic Ramon compta amb un repartiment molt ampli format per Andrea Álvarez, Marc Buxaderas, Francesc Ferrer, Jordi Galià, Xicu Masó, Mercè Méndez, Anna Moliner, Edgar Murillo, Judit Pardàs, Vanessa Segura i Kathy Sey. L’obra ensenya situacions que viuen diàriament molts dels seus membres:” En un bar em van donar el compte amb un Cupa Chupa. Jo els vaig dir que tenia 25 anys, que preferiria un chupito de regal.” La societat mira les persones diferents des de l’odi, el rebuig o, a vegades, el paternalisme.

Cedó admet que l’obra no té tesi perquè “ni nosaltres sabem possible què és millor per cada cas”. Tots els intèrprets reconeixen l’aprenentatge d’un grup amb talent i que viuen la vida amb la màxima simplicitat possible.

Al grup d’Escenaris Especials si ha sumat Edgar Murillo. Ell admet que, fins ara la paraula humanitat la vinculava a allò que feia una societat provocant guerres O diferències pel capitalisme. Ara, ja veu de més bon ull aquest mot perquè “també som nosaltres”. Efectivament, com diu un personatge d’aquesta àcida comèdia: “El Ramon té una humanitat que no me la vull perdre.”