L’editorial de Jordi Raventós, Adesiara, acaba de publicar uns maons de paper, la novel·la Nicholas Nickleby, de Dickens, i el doble maó de Tots els contes d’Andersen. Dues obres més per aixecar parets mestres, en català, i amb una edició acuradíssima, com ens té acostumats Raventós des del 2007, quan va fundar l’editorial.

I és que Adesiara és una benvinguda rara avis que plana pel cel de l’edició en català amb una combinació d’erudició, rigor i bon humor permanent, com els que desprèn el seu editor. Arrisca amb títols de clàssics de tota mena, que de vegades són un èxit sorprenent i altres no cobreixen despeses. I això perquè l’editor no busca guanyar diners (si en guanya, millor, però amb no perdre’n sembla satisfet), busca poder oferir en català obres que creu que ens calen. “Considero aquests dos títols com a fites editorials. Dues bogeries, en sentit econòmic, però crec que havien de ser en català”, en paraules del mateix Raventós.

Nicholas Nickleby, de Charles Dickens, té 1.160 pàgines, un preu de 45 euros i ha estat excel·lentment traduïda –per primer cop en català– per Carles Llorach-Freixes. És la tercera novel·la de Dickens, escrita, com altres de seves i d’altres autors, per publicar en lliuraments mensuals.

“Ha estat una feinada del Carles [Llorach-Freixes] que, a més, ha volgut reflectir els errors voluntaris de Dickens, perquè la història passa en una localitat rural en què, precisament, el professor és qui parla més malament”, explica l’editor.

Després de la ruïna i la mort del seu pare, en Nicholas Nickleby, un jove íntegre i despert, ha de procurar mantenir la germana i la mare en uns temps difícils. A partir de la seva incorporació com a mestre en una tètrica escola rural, on els infants són sotmesos a càstigs degradants, en Nicholas s’haurà d’enfrontar amb el seu oncle Ralph, un usurer despietat que maldarà per destruir-lo a ell i la seva germana. En el seu camí per sortir de l’adversitat, en Nicholas s’enrolarà en una companyia de teatre, tindrà un munt d’aventures i coneixerà personatges singularíssims que l’ajudaran en les situacions més adverses i li demostraran que, al capdavall, la vida posa tothom al seu lloc.

L’autor anglès Charles Dickens (1812-1870) va escriure moltes novel·les i, a més, moltes van ser populars. És un dels grans novel·listes de l’època victoriana. “La novel·la és un fulletó, però amb retòrica i literatura al darrera. Encara del període feliç de Dickens. Amb tot de personatges molt peculiars i un cert excés de sentimentalisme. No hi passen coses previsibles, algunes, de fet, freguen el surrealisme”, detalla el traductor de l’obra.

Una obra que comparteix presentació amb Tots els contes, del danès Hans Christian Andersen (1805-1875). Els traductors han estat Henrik Brockdorff i Miquel-Àngel Sànchez Fèrriz, directament del danès al català, cosa que mai s’havia fet. A més de les il·lustracions de les primeres edicions, de Lorenz Frolich i Wilhelm Pedersen, l’edició compta amb un epíleg de Jordi Nopca.

En xifres, són dos volums de 780 i 840 pàgines, amb anotacions dels traductors (238 i 402, respectivament). En total, 1.620 pàgines per a 160 contes, tot i que alguns estan duplicats perquè hi ha versions diferents. En tapa dura i amb un luxós estoig de cartró, per un preu conjunt de 88 euros.

A més, s’han reproduït unes 800 il·lustracions de les primeres edicions. “Les vam haver d’escanejar d’un llibre danès que em vaig fer enviar perquè al Museu Andersen d’Odense no les tenien en cap format”, explica Raventós. “Hi ha edicions, per exemple a Itàlia, amb tots els contes, però amb només unes quantes il·lustracions per estalviar pàgines.” Per tant, un plus més de l’edició d’Adesiara.

Andersen va ser un autor amb una personalitat complexa –homosexual reprimit, esquerrà i de vegades excèntric–, que va tenir una infantesa i adolescència molt humils i volia ser actor i cantant. Finalment, amb molt d’esforç, va triomfar com a escriptor de novel·les, poesia, teatre i llibres de viatges. I, és clar, com a autor de contes infantils, una trentena dels quals amb personatges tan famosos com ara la Reina de les Neus, la sireneta, el soldadet de plom, la fada del saüc, la princesa del pèsol...

Andersen és considerat un mestre a l’hora d’harmonitzar les rondalles i el folklore nòrdics amb els aspectes més actuals del seu temps, tot amanit amb una certa concepció romàntica de la natura i del món. “Hi ha contes de tres pàgines, però també de seixanta o més, que són com novel·les breus”, explica Raventós. “Molts contes mai havien estat traduïts al català; sí la trentena de més coneguts, però no directament del danès i, sovint, edulcorats, tallats, manipulats... Perquè no són tan infantils com podria semblar. En els darrers, la mort és ben present, per exemple.” “Em van dir que La sireneta és el primer conte trans de la història, perquè parla d’un personatges que vol perdre la cua per esdevenir una altra cosa que anhela...”, comenta l’editor.

La traducció ha trigat deu anys a estar enllestida, des de l’inici de l’encàrrec, i vuit anys de feina entre tots dos traductors. Amb reunions en general presencials –hi va haver la pandèmia pel mig– “i amb discussions enèrgiques, de vegades, encara que fos per un sol terme”.

“Els germans Grimm van recollir les rondalles de tradició oral d’Alemanya per preservar el folklore. Andersen no va fer ben bé això, va inventar les històries i, la majoria, amb vocació educativa, tot i que deixant alguns dubtes, no tot tan tancat com els Grimm”, assegura Brockdorff.

Dues novetats per llegir ajudats d’un faristol de sobretaula i amb un pitet nuat al coll.