El museu del Prado ja té el seu primer Ramon Casas

El Museu del Prado ha ingressat el seu primer Ramon Casas, Retrat de Pablo Bosch, segons avança la revista ARS Magazine. Ha estat gràcies a una donació de la Fundación de Amigos de la pinacoteca madrilenya. El retratat és un personatge fonamental de la història del museu, Pau Bosch (Barcelona, 1841-Caldes d’Estrac, 1915), que va ser vocal del seu Real Patronato. Casas el va representar en aquest oli el 1905.

De la trajectòria de Bosch, n’hi ha una amplíssima entrada, signada per Immaculada Socias, al Repertori de Col·leccionistes i i Col·leccions d’Art i Arqueologia de Catalunya , magna obra en línia dirigida per Francesc Fontbona i Bonaventura Bassegoda. Bosch va ser un dels col·leccionistes d’art més preeminents de les acaballes del segle XIX i principi del XX. Home de negocis d’èxit, va estar molt involucrat amb la société savante de Barcelona i, especialment, de Madrid. Encara que mantenia una estreta i cordial relació amb diversos prohoms catalans, “el seu posicionament era netament espanyolista. Tampoc no estava d’acord amb la normativa lingüística catalana que Pompeu Fabra proposava aleshores”, remarca Socias. Per tot plegat va decidir donar el seu fons d’art al Prado i no al Museu de Barcelona.

Bosch es va sentir atret, sobretot, pels primitius flamencs. Però a la seva col·lecció també hi havia excel·lents mostres hispàniques i alguns bons exemples de pintura francesa i del món italià. Tot i que la seva col·lecció era predominantment de caràcter religiós, comptava amb natures mortes i retrats i alhora allotjava miniatures, escultures, esmalts, pergamins, dibuixos, autògrafs i gravats. Enterament fascinat pels mestres antics, també va adquirir obres a autors contemporanis. Sentia una forta admiració per Marià Fortuny i per Ramon Casas.

Després de la seva mort, el patronat del Prado va seleccionar les millors vuitanta-nou obres de la seva col·lecció pictòrica, donació que va constituir un dels llegats més importants, tant per la categoria de les seves peces com perquè omplien buits decisius d’aquesta institució museística. Altres peces, com és ara manuscrits i autògrafs, van ser donades a la Hispanic Society of America de Nova York i a l’Academia de la Historia de Madrid, mentre que les reproduccions i les impressions de camafeus i medalles foren cedides al Museu d’Art de Girona. La resta de la seva col·lecció va anar a parar a mans del seu germà i, posteriorment, als fills d’aquest darrer i als seus successors.