Adolescence s’ha convertit en el nou fenomen televisiu, la sèrie de la qual tothom parla, l’hagi vista o no. Tracta d’un tema que ens toca tots, directament o indirecta, perquè dissecciona conceptes como la culpa, la violència, la vergonya, el masclisme i l’herència sentimental, tocant de ple temes com la influència de les xarxes socials, l’educació a les aules i a les llars i les relacions sexuals i afectives. I això està molt bé, que, a més d’entretenir, una ficció convidi a reflexionar. Al Regne Unit, a més, s’ha aprovat que es pugui veure gratuïtament a escoles i instituts. De fenòmens televisius com aquest en succeeixen molt de tant en tant, però d’un abast tan influent com aquest recordem El dia después (The day after), un telefilm devastador que va marcar un abans i un després, en aquell cas a escala mundial i molt més global. Ho rememora el documental Un fenomen televisiu (vist al Sense ficció), que ens remunta al 20 de novembre de 1983, quan la cadena de televisió dels Estats Units ABC va emetre una pel·lícula que narrava les conseqüències devastadores d’una guerra nuclear en una petita ciutat de Kansas i com l’efecte hivernacle assumiria el país (i el món) en un infern. Va assolir un rècord d’audiència, però va commocionar tant els teleespectadors, entre ells el president Ronald Reagan, que va comportar la major reducció d’armament nuclear de la història. Tocat per aquell relat fictici vist a la pantalla petita, en un moment de tensió màxima, aquell president republicà bel·licista va firmar amb Gorbatxov un treva de tres dècades que Putin ha trencat ressuscitant la por de l’escalada nuclear. Un polvorí que Trump i el conflicte al Pròxim Orient estan incendiant. Per això ens preguntem, per a quan un remake? No volem patir un dia després...