Emprenedors en la intermitència

D’una necessitat detectada l’any passat, l’Ajuntament de Salt i l’Institut Català de les Empreses Culturals (ICEC), adscrit al departament de Cultura de la Generalitat, han preparat un cicle de formació. Són cinc sessions adreçades a creadors i gestors artístics, que reben nocions de contractació, de pla de negoci o d’estratègies de comunicació.

Les sessions han tingut lloc a l’aula 12 de la factoria cultural de la Coma Cros de Salt. Molt a prop de la seu del Consorci del Ter i del Museu de l’Aigua, i sota l’Auditori, durant cinc dimecres s’hi han aplegat una quinzena de persones, la majoria dones, per aprendre moltes coses que no es veuen d’una peça teatral, un concert o un espectacle de dansa. “Són uns continguts molt necessaris per a un sector que li falta molta estructura. Han fet unes càpsules amb continguts diversos que ajuden a fer una mica més de xarxa en el sector”, explica la Núria Domènech, que és representant d’artistes musicals.

La Núria, de la Vall de Bianya, és l’agent de Momi Maiga, músic i compositor que toca la kora, un instrument de corda d’arrels africanes. En la sessió de contractació laboral, el passat dia 26 de març, els han exposat la normativa del règim d’artistes. “Els que contracten artistes o músics no apliquen la llei per diferents motius, per desconeixença, per complexitat o perquè econòmicament no és sostenible i en funció de l’estatus que tinguis: administració pública, empresari autònom o associació”, diu la Núria.

Les sessions “ajuden a ser conscients dels drets i els deures dins les nostres feines”, explica Domènech. El cicle Engega el teu projecte escènic d’emprenedoria cultural acabarà dimecres vinent amb la segona trobada de productores artístiques. La tècnica d’Empresa i Emprenedoria de l’Ajuntament de Salt, Dolors Martín, explica que han elaborat un itinerari amb més d’una temàtica “relacionada amb la creació d’una empresa perquè al final es puguin constituir com a autònoms o empreses i es puguin guanyar la vida dedicant-se al sector cultural”.

Martín assenyala que les persones inscrites representen companyies petites en procés de creació o mànagers d’artistes o de companyies teatrals. “Potser [la formació] els pot ajudar a posar aquestes bases legals o de contractació o fins i tot temes de comunicació, que són un pèl més feixucs”, explica la tècnica, que es mou sovint pel El Viver d’Empreses, un espai de cotreball a la Coma Cros. El Viver acull una vintena de projectes empresarials, ja siguin d’empreses o d’autònoms.

Una de les persones inscrites és dramaturg i té una companyia de teatre. Prefereix mantenir l’anonimat, però no té cap inconvenient a explicar que ha vingut a Salt a buscar “eines. Moltes vegades quan muntes i vols produir i fer coses, et falten eines perquè la part artística ja la tens més o menys clara. Però sobretot quan comences i inicies qualsevol projecte aquesta part no la tens tan segura i em va semblar que era una manera molt adequada”.

Les persones que s’obren pas en el sector cultural aprenen sobre la marxa, de vegades fins i tot equivocant-se. “Coses que tu has anat veient, fa tres anys que tenim companyia i t’hi has anat trobant. Però si no la saps des de l’inici o no les coneixes, potser que t’equivoquis o t’arribi un pal [sanció] d’Hisenda. Intentes fer les coses bé, vas corregint perquè intentes assessorar-te, vas a un gestor, vas buscant a internet, vas preguntant a altres companyies, però és un món en què està tothom igual perquè els consells que et donen no són suficients, el gestor no té en compte explicar-te una cosa. Per tant, no ho pressupostes i la companyia perd diners. No ens ha passat, però podria haver passat perfectament”.

La prudència és sempre una bona aliada perquè es poden perdre diners si s’estira més el braç que la màniga. “Si jo hagués volgut apurar tots els marges de benefici, hauria pogut passar [de perdre-hi diners]”, explica aquest dramaturg. “Nosaltres som una associació sense ànim de lucre i quan tenim un bolo [un espectacle] fem una contractació laboral de tots els components: el tècnic, els actors, els regidors... Fem una contractació en el règim d’artistes per aquell dia i els donem d’alta a la Seguretat Social”, assenyala. “[...] Costa molt d’emprendre en aquest sector vistes les problemàtiques i la precarietat que hi ha”, diu. Actualment té una feina estable en el sector cultural.

Els dos alumnes consultats han atès aquest diari durant la pausa. L’advocada Andrea Leunda, especialitzada en contractació laboral en el sector de les arts i de la cultura, dona dades sobre bases de cotització, sobre la necessitat de pagar indemnització quan s’acaba un contracte laboral temporal o les particularitats d’una integrant d’una companyia de circ, que s’hauria pogut jubilar anticipadament als 61 anys.

Abans, una de les participants exposa que, pel fet d’haver rebut un premi de 6.000 euros en arts visuals promogut per una fundació, el seu fill n’ha sortit perjudicat i no ha pogut obtenir una beca per als seus estudis. I un altre participant demana si la conformitat en un correu electrònic té el mateix valor que un contracte signat per escrit entre les dues parts. Durant la sessió, Leunda ha dit que el règim dels artistes és “un regim d’intermitència, que no és el mateix que la temporalitat”.