La Fundació Puigvert ha presentat aquest dijous el seu pla de gestió lingüística, que comprèn 14 eixos d’acció per garantir el dret dels usuaris a ser atesos en català. Entre les principals mesures hi ha el propòsit de “vetllar” perquè les noves contractacions tinguin un nivell mínim de català, un pla d’acollida per als nous professionals que inclogui un pla formatiu i d’acompanyament en el coneixement de la llengua, i la planificació des de Recursos Humans de la inscripció als cursos oficials del Consorci de Normalització Lingüística o del Departament de Salut. En la presentació del pla, el conseller de Política Lingüística, Francesc Xavier Vila, ha remarcat que el català ha de “guanyar valor instrumental i simbòlic”.

La Fundació Puigvert va constituir a finals de 2023 el seu Consell per la Llengua, un òrgan que vetlla per l’ús del català com a llengua pròpia de la institució. El pla presentat ara respon al requeriment del Departament de Salut, que demanava que tots els centres del sistema sanitari públic tinguin un pla de gestió lingüística.

El document també detalla que els professionals que ho sol·licitin o bé que no acreditin el nivell mínim de català que estipuli el seu perfil professional, rebran suport de Recursos Humans per accedir a cursos oficials, “preferentment” en horari laboral. En cas que no sigui possible, se’ls “facilitarà” la possibilitat de fer-ne d’altres “de manera gratuïta”, en format virtual o presencial.

En el cas de les noves contractacions, el pla apunta que Recursos Humans “revisarà i indicarà” de quins perfils professionals no es detalla cap requisit pel que fa al coneixement de la llengua catalana i “vetllarà” perquè “tots l’incloguin. Així mateix, tindrà cura que “totes les noves contractacions compleixin els requisits lingüístics estipulats”.

El pla també preveu fer una enquesta a tot el personal per tal de conèixer l’ús del català a la institució i crear la figura del referent lingüístic, encarregada d’atendre reclamacions sobre aquesta qüestió. El document estableix que les accions formatives de la institució han de ser “per defecte” en català, i que aquesta sigui la llengua també de les aplicacions informàtiques.

La presidenta de la Fundació Puigvert, Helena Ris, ha reivindicat l’aposta “decidida” per promocionar el català remarcant que atendre els usuaris en la seva llengua aporta una atenció “més humana, eficient i de més qualitat”.

En el marc de la prsentació, també hi ha hagut un debat sobre la situació del català al sector sanitari. Carme Facundo, representant del Consell per la Llengua de la Fundació Puigvert, ha afirmat que cal “encoratjar” els nouvinguts a aprendre’l, i Antoni Castells, president del Grup de Dinamització del Català de l’Hospital Clínic, ha defensat que la qüestió de la llengua també és important per a la “seguretat” i per “evitar errors”. Al seu torn, Òscar Escuder, president Plataforma per la Llengua, ha apuntat que el fet que no s’atengui l’usuari en la seva llengua comporta “més complicacions” i estades hospitalàries més llargues, segons ha dit. Finalment, Lluís Mont, president de l’Associació Salut pel Català, ha insistit que quan s’ofereixen recursos per aprendre la llengua els nouvinguts sovint s’hi apunten.

En la cloenda, el conseller de Política Lingüística, Francesc Xavier Vila, ha remarcat que el català es troba en una situació “complexa, diversa i delicada”, i que l’ús de la llengua en l’àmbit sanitari és “absolutament fonamental perquè afecta tota la població”.