MÚSICA
Judit Neddermann: “El que fa en Pau Figueres amb la guitarra és un miracle!”
Ha cantat acompanyada de trios i quintets, amb nonets i fins i tot big bands, però la nova aventura de Judit Neddermann (Vilassar de Mar, 1991) té la forma d’un duo. El comparteix amb Pau Figueres (Barcelona, 1989), guitarrista devot de Toti Soler i la guitarra catalana amb qui suma ja nombrosos bolos, així com els seus serveis de productor en tres discos, però a qui ara la cantant convida a figurar en un mateix pla en el seu primer treball firmat a mitges: Judit Neddermann & Pau Figueres (Música Global). “Aquesta vegada em semblava de justícia situar-lo amb mi a primera línia i que, en portada, hi apareguessin tots dos noms”, reivindica Neddermann, que d’ençà que va conèixer el guitarrista, l’any 2011, es declara “fascinada” per la seva manera de tocar. “El primer cop que vaig sentir-lo recordo que vaig pensar: «però, això, com ho fa?». I encara que, des d’aleshores, hagi tocat amb ell durant hores, tingui tots els seus discos i l’hagi vist en directe actuar amb altra gent, encara no he trobat la resposta! El que en Pau fa amb la guitarra és un miracle!”
Complagut, naturalment, pels elogis de la maresmenca, Figueres, que ha acompanyat Alejandro Sanz i Maro, entre d’altres solistes, de gira i ha publicat tres discos amb el seu nom, reconeix a Neddermann la “facilitat i comoditat” de tocar amb ella. “No només és una compositora increïble sinó que, rítmicament, és una bèstia”, diu mentre a Neddermann se li escapa una rialla. “Em venia molt de gust poder fer un disc més íntim”, reflexiona, per la seva banda, la cantant. “Sentia la necessitat d’imprimir aquesta complicitat que tots dos sabem que tenim i, sobretot, enregistrar aquest moment tan màgic en què en Pau interpreta per primera vegada una cançó que li acabo de mostrar.” “M’agrada molt quan em proposen acompanyar un cantant amb la guitarra i prou”, rebla Figueres. “Al principi és sempre un terreny molt fèrtil, amb molt d’espai per a la intuïció, i on, d’alguna manera, entres en una espècie de joc.”
En el disc, Figueres, mentre toca la guitarra, empra en paral·lel i de manera simultània un sintetitzador que imprimeix un segell propi en la sonoritat del disc i que l’ajuda a visitar llocs on la guitarra “no pot arribar”. “La inspiració en això em ve d’en Tim Miller, un guitarrista nord-americà, però, sobretot, d’en Jordi Bonell i en Carles Benavent. En Jordi [traspassat el novembre del 2024, i a qui Figueres, junt amb figures com ara el mateix Benavent, Chano Domínguez o Santiago Auserón, homenatjarà el pròxim 4 de maig a la Nova Jazz Cava de Terrassa] em va inspirar moltíssim!”
Un duet amb Serrat
El disc, cantat, com sol ser habitual en Neddermann, en diferents idiomes (en aquest cas, català, castellà, portuguès i francès), té entre els seus reclams la participació de Joan Manuel Serrat, que va acceptar la invitació de cantar amb ella un vell tema amb clars influxos serratians: Vinc d’un poble. “La meva àvia l’ha escoltat tota la vida i té un munt de discos de vinil”, recorda Neddermann. “Un dels primers records musicals que tinc, de fet, és cantar per a la família i veure, mentre cantava Lucía, la iaia plorant d’emoció. Més tard, amb disset o divuit anys, i després d’haver estat uns anys estudiant jazz i ficada en noms com ara Djavan o Stevie Wonder, vaig redescobrir-lo com a cantautor en un moment en què faltava poc perquè jo comencés a compondre les meves pròpies cançons. Vaig entendre com n’és de difícil fer una cançó rodona i que transcendeixi. Però, en això, ell és un mestre!”
La portada del disc s’il·lustra amb una peça de joieria feta per Enric Neddermann, germà de la cantant. “Hem fet un disc fixant-nos molt en els detalls, gairebé d’orfebreria musical!”
Inici de gira a Barcelona i concert dissabte a Strenes
Un concert aquest dijous a La Paloma de Barcelona (Festival Guitar BCN) marcarà l’inici de la gira de Judit Neddermann i Pau Figueres, que aquests dies passarà també per Argentona (divendres 11, La Sala) i Girona (dissabte 12, Teatre Municipal, Festival Strenes), amb dates confirmades, ja passat Sant Jordi, a Lleida, Alcanar, Tarragona, Artés, Inca, Sabadell, la Pera, Juneda, Maó, Ciutadella i Cornellà de Llobregat, així com també en ciutats com ara Madrid i Londres. “Em venia molt de gust –sense abaixar el llistó!– fer una sèrie de concerts més íntims, tant en l’aspecte artístic com en el logístic”, assegura Nedderman, per a qui aquest format a guitarra i veu representa el repte d’estar “connectadíssima amb les emocions d’allò que estic cantant, que és el que fa que el públic estigui atent”. “Des de l’última gira reconec molt clarament el meu so i la meva manera pròpia de cantar”, explica. “Sempre hi ha, és clar, els nervis propis de l’artista, però aquesta confiança, sens dubte, em fa estar força més tranquil·la.”
