Que dos actors es disfressin de mares és un tòpic clàssic per guanyar-se riallades en la comèdia. Fel Faixedas fa de Betty Caralt, mentre que Carles Xuriguera és Maria Hostench. Sense fer cap imitació naturalista els seus familiars les reconeixen: “La Betty és més explosiva i la Maria, més continguda”, diu Xuriguera. El muntatge manté la manera de fer i de dir del duet (“elles ho feien de forma natural”, apunta Faixedas) però amb un càlid homenatge a les mares, amb un creixement tècnic a escena que incorpora escenografia, audiovisual, vestuari, consensuat amb professionals del ram. Estan al Poliorama fins diumenge i el desplaçaran per una desena de municipis abans que arribin les funcions de Festa Grossa per als envelats a l’estiu. Les mares tornarà a fer gira a la tardor. Fel Faixedas i Carles Xuriguera s’esplaien amb la seva naturalitat tant a l’escenari, com al carrer. Porten prop de 30 anys junts i han integrat la seva connexió fins al punt que, avui, ja no els cal mirar-se per saber què fa l’altre. La trajectòria del duet arrenca amb Teatre de Guerrilla, fent un divertiment que esdevindrà clau a Fira Tàrrega del 1999. Van fer forat. El 2000, començaven a TV3 i la projecció els va permetre professionalitzar-se. Ara tot sembla un camí de roses, però el canvi de rumb va ser gros.

Com van reaccionar les mares quan els van dir que volien dedicar-se a la comèdia? Faixedas admet que, als 27 anys, tenia la vida enfocada amb dues peixateries i un pub. Ho va deixar tot. Tot i el trasbals, la seva mare li va donar molt suport, recorda: “La meva mare ens seguia molt, la reconeixia pel seu riure. No ens avisava quan venia.” La Maria Hostench també va quedar capficada: “Els meus pares estaven preocupats perquè em veien desorientat.” Fill d’una peixatera i d’un carreter, gent de camp, li van costejar amb esforç els estudis de filosofia: “Quan els vaig dir que volia fer teatre, notava que estaven preocupats: «Mai s’hi guanyarà la vida», pensaven.” Els pares van morir abans: “No van poder veure que me’n vaig mig en sortir”.

El 2009, just després de sortir de Teatre de Guerrilla, Faixedas es retroba amb Xuriguera. Han pogut alternar col·laboracions a la ràdio i la televisió amb l’escena (una situació que avui quasi no es dona, perquè la televisió ha deixat de tenir tant còmics com músics en directe, comenten): “Molta gent ens descobreix a la tele i quan ve al teatre no els agrada el que fem; doncs mireu-nos només a la tele!”, els contesten.

El duet es caracteritza perquè està fresc, “viu”, a l’escena. “Això té molt de valor. Costa molt de trobar la complicitat. Ara és natural, però és perquè l’hem treballada durant 27 anys”, diu Xuriguera; “mitja vida”, insisteix Faixedas.

Xuriguera i Faixedas són dos gironins a l’escenari, però no es busca explotar el vessant pintoresc de poble com a element de comèdia: “És una lectura equivocada veure-hi ha dos pagesos a l’escenari.Nosaltres no pretenem enfotre’ns, perquè en participem.” Es reconeixen actors que fan comèdia, com Roger Coma, “que diu que no fa stand up sinó que és un monòleg”. O com Andreu Buenafuente, que alterna la televisió amb l’escena: “Fa teatre a partir del seu pallasso”, diu Faixedas.

Amb quasi tres dècades de carrera, han patit les crisis dels bolos. Si amb Teatre de Guerrilla havien arribat a fer 59 bolos en tres mesos (“acabàvem malalts”, recorda en Fel), ara signen per les 50 actuacions a l’any. Van patir la dècada 2010-2019, en què els teatres només contractaven a taquillatge: “Et tornaven els pòsters que anunciaven l’actuació; deien que no havien tingut temps de penjar-los:a l’Ajuntament no li suposava cap despesa que hi actuéssim”, es lamenta Xuriguera. El retorn de la pandèmia, en canvi, ha estat una revifalla, perquè mouen xous populars a un cost competitiu.Col·laboradors de Catalunya Ràdio fent veure que responen als tertulians mentre compren al mercat responen a alguns temes recurrents: Per què es parla tant, ara de Rodalies si fa anys que van malament? Diu Faixedas: “Al 2010, ja parlàvem de Rodalies. Va a cicles. En aquest sentit, escoltar-los cada dia i fer acudits, està molt mal pagat. Suposo que deuen ser temes que interessen a l’audiència.”L’1-O ja està caducat? Xuriguera contesta: “Al meu entendre, l’1-O no pot ser mai una cosa superficial, però s’hi passa de puntetes. Si vols remarca-ho en una tertúlia te la jugues per no passar per naïf, o per un unionista. Els més intel·ligents de la classe diuen tòpics també”. Faixedas remata: “Quan surten amb allò de “Posar portes al camp” o “fer trampes al solitari”, vol dir que ja no saben què més dir!La Intel·ligència Artificial ho ensorrarà tot; ens arraconarà. Per a Faixedas aquesta apocalipsi “ens ho mereixeríem. Però serà com qualsevol novetat de l’època: Serveix per escampar el pànic i que comporta comprar coses que ens protegeixin. I després apareixerà una altra alarma...”Tot i que apel·len a una realitat cíclica, tant Faixedas com Xuriguera admeten que, fa 20 anys se’n deien de molt grosses, amb el que avui se seria titllat de masclista o racista. “El pitjor és que, anaves pel carrer i t’ho celebraven”, recorda Xuriguera. Faixedas apunta que als anys 80 hi havia una trangressió cultural potent que ens enganxa jovenets” diferent: era molt més revolucionària i menys insultant que la del tombant de segle .