Cultura

La Processó de la Sang de Perpinyà podria ser un dels tresors del patrimoni cultural immaterial de Catalunya i Andorra

CATALUNYA

La Pro­cessó de la Sang de Per­pinyà s'ha con­ver­tit en can­di­data a esde­ve­nir un dels deu tre­sors del patri­moni cul­tu­ral imma­te­rial de Cata­lu­nya i Andorra segons ha infor­mat l'orga­nit­zació Capi­tal de la Cul­tura Cata­lana (CCC), impul­sora de la ini­ci­a­tiva. CCC desen­vo­lupa la cam­pa­nya d'elecció dels deu tre­sors del patri­moni cul­tu­ral imma­te­rial de Cata­lu­nya i Andorra, amb la volun­tat de pro­moure, divul­gar, sen­si­bi­lit­zar i sal­va­guar­dar el ric patri­moni cul­tu­ral imma­te­rial català i andorrà. Altres can­di­da­tu­res adme­ses fins ara són, per exem­ple, el patri­moni lite­rari català, la Pro­cessó i la Dansa de la Mort de Ver­ges, la Cata­lu­nya Exte­rior, la Passió de Sant Fructuós de Tar­ra­gona i la sar­dana.

Altres can­di­da­tu­res són els cas­tells, l'Esco­la­nia de Mont­ser­rat, la Foguera de Sant Joan, la Can­tada d'hava­ne­res de Cale­lla de Pala­fru­gell, la Passió de Cer­vera, la Fira de Tea­tre al Car­rer de Tàrrega, la Festa del Ser­pent de Man­lleu, la Diada de Sant Jordi, el so de la tenora i la Pro­cessó del Sant Enter­ra­ment de Tar­ra­gona. Al web d'aquesta enti­tat  hi ha tota la infor­mació per a fer pro­pos­tes de can­di­da­tura, les quals es poden pre­sen­tar fins el 15 d'abril d'aquest any. El patri­moni imma­te­rial es defi­neix, segons la con­venció per a la pro­tecció del patri­moni imma­te­rial de la UNESCO, com els usos, repre­sen­ta­ci­ons, expres­si­ons, conei­xe­ments i tècni­ques que les comu­ni­tats, els grups i, en alguns casos, els indi­vi­dus reco­nei­xen com a part inte­grant del seu patri­moni cul­tu­ral.

La Pro­cessó de la Sang
Els orígens de la pro­cessó del Diven­dres Sant de Per­pinyà, ano­me­nada pro­cessó de la Sanch, són de 1416. Aquell any es va fun­dat la Con­fra­ria de la Sanch, Pre­ci­osa Sang del Senyor, a l'Església de Sant Jaume de Per­pinyà, després de la pre­di­cació de Sant Vicenç Fer­rer, monjo domi­nicà. A més de l'aspecte espi­ri­tual, l'objec­tiu de la Con­fra­ria era la com­me­mo­ració de la Passió a través de les pro­ces­sons i l'assistència als pre­so­ners i als con­dem­nats a mort abans, durant i després de la seva exe­cució. Al segle XVIII, la pro­cessó va ser pro­hi­bida, perquè era con­si­de­rada com massa bar­roca i espa­nyola al gust de les auto­ri­tats fran­ce­ses. Durant més d'un segle, la Con­fra­ria de la Sanch va sobre­viure intra­murs en l'església de Sant Jaume. És l'any 1950, sota l'impuls de Josep Delon­cle, ini­ci­a­dor de la Casa Pai­ral, que les pro­ces­sons, amb la des­fi­lada de mis­te­ris, van repren­dre el seu iti­ne­rari entorn del cen­tre ciu­tat de Per­pinyà. I és així cada Diven­dres Sant. Segons l'orga­nit­zació, cada any el públic res­pon de manera mas­siva. Més agnòstics i curi­o­sos que real­ment impli­cats com els fidels d'abans, els nom­bro­sos espec­ta­dors sen­ten, mal­grat tot, la fer­vor calo­rosa d'aquesta mani­fes­tació.

CCC s'adreça a tot el domini lingüístic i cul­tu­ral català. Té com a objec­tius els de con­tri­buir a ampliar la difusió, l'ús i el pres­tigi social de la llen­gua i cul­tura cata­la­nes, incre­men­tar la cohesió cul­tu­ral dels ter­ri­to­ris de llen­gua i cul­tura cata­la­nes i, final­ment, pro­mo­ci­o­nar i pro­jec­tar el muni­cipi desig­nat com a Capi­tal de la Cul­tura Cata­lana, tant a l'inte­rior com a l'exte­rior. El Par­la­ment de Cata­lu­nya va donar el seu suport a la Capi­tal de la Cul­tura Cata­lana, per una­ni­mi­tat de tots els grups par­la­men­ta­ris, l'any 2004.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.