Cultura

Corredisses per l'Índia

Cinema

Hi ha una dita nord-ame­ri­cana que asse­nyala que un afro­a­me­ricà només pot arri­bar a fer-se ric gràcies al seu cos, és a dir, si tri­omfa en el món de l'esport, la moda o les arts escèniques. Poden sor­tir-se'n, sí, perquè per això viuen als EUA i cre­uen en el somni ame­ricà, però ho tin­dran difícil.

Als països del Ter­cer Món, els pobres no tenen ni aquesta opor­tu­ni­tat, lle­vat de caure en gràcia, ser vícti­mes d'un cop de sort. Això és el que li passa a Jamal, el pro­ta­go­nista de l'últim film del britànic Danny Boyle, Slum­dog milli­o­naire, que aterra avui a la car­te­llera esde­vin­gut ja un feno­men sor­git del cinema inde­pen­dent. Ha gua­nyat qua­tre Glo­bus d'Or (millor pel·lícula i millor direc­tor), set BAFTA britànics i aspira a deu Oscars.

Boyle va expli­car dime­cres a Madrid que el seu llarg­me­tratge, tot i no gau­dir de cap estre­lla en el repar­ti­ment, "ha arri­bat a mili­ons d'espec­ta­dors perquè demos­tra que tin­guis la vida que tin­guis pots acon­se­guir el que vul­guis".

Al prin­cipi del film, Jamal, nas­cut en un dels bar­ris més mise­ra­bles de Bom­bai, estarà a punt de con­ver­tir-se en un noi ric gràcies a la versió índia del con­curs Qui vol ser mili­o­nari? No sé sap com, però està a un pas de gua­nyar 20 mili­ons de rupies (320.000 euros). No és tot tan fàcil, tan­ma­teix, i quan ha con­tes­tat amb encert a la pre­gunta dels 10 mili­ons el dete­nen sota l'acu­sació de trampós.

Així comença aquesta pel·lícula tre­pi­dant, en la qual Jamal ens expli­carà una vida com la que tenen mili­ons de per­so­nes a l'Índia. El pro­ta­go­nista està encar­nat per tres nois de tres edats dife­rents: 7, 13 i 18 anys.

El més gran de tots és Dev Patel, el mitjà és Tanay Chhe­dra i el petit és Ayush Matesh Khe­dekar, el més entra­nya­ble de tots. Tots tres es pas­sa­ran la vida cor­rent, pri­mer fugint d'una mas­sa­cre al seu barri i d'un explo­ta­dor d'infants, després de la poli­cia i, final­ment, dar­rere una noia, Latika (Freida Pinto).

Les esce­nes i el plan­te­ja­ment són molt sem­blant a Ciu­tat de Déu, la cinta que li va fer gua­nyar fama inter­na­ci­o­nal al bra­si­ler Fer­nando Mei­re­lles. Com­par­tei­xen els salts tem­po­rals i les cor­re­dis­ses pels car­re­rons d'un barri de bar­ra­ques i el retrat del món depau­pe­rat d'una gran ciu­tat del Ter­cer Món. Els separa que la idea que estruc­tura la pel·lícula de Boyle és més com­plexa.

Nens esco­la­rit­zats
Al britànic li agrada força el movi­ment i l'escena d'Ewan McGre­gor a Trains­pot­ting cor­rent pels car­rers d'Edim­burg és antològica. Si Ren­ton, en el film que va cata­pul­tar Boyle, fugia del món, Jamal deixa enrere la desgràcia i, final­ment, per­se­gueix els seus som­nis, que no són pre­ci­sa­ment ser ric.

Danny Boyle asse­gura que quan va arri­bar a l'Índia va par­tir un xoc. "Després t'ado­nes que sí, que són pobres, però no és hor­ri­ble veure-ho, perquè és una pobresa orga­nit­zada; això sí, no pots pre­ten­dre con­tro­lar-ho tot, perquè et des­bor­des".

Dos dels actors que va con­trac­tar, Azha­rud­din Moham­med Ismail (el petit Salim, germà gran de Jamal) i Rubi­ana Ali (la petita Latika), pro­ve­nien dels bar­ris de bar­ra­ques. Ara estan esco­la­rit­zats i "hi ha un fons reser­vat per a ells per quan facin 18 anys".



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.