Corredisses per l'Índia

Hi ha una dita nord-americana que assenyala que un afroamericà només pot arribar a fer-se ric gràcies al seu cos, és a dir, si triomfa en el món de l'esport, la moda o les arts escèniques. Poden sortir-se'n, sí, perquè per això viuen als EUA i creuen en el somni americà, però ho tindran difícil.

Als països del Tercer Món, els pobres no tenen ni aquesta oportunitat, llevat de caure en gràcia, ser víctimes d'un cop de sort. Això és el que li passa a Jamal, el protagonista de l'últim film del britànic Danny Boyle, Slumdog millionaire, que aterra avui a la cartellera esdevingut ja un fenomen sorgit del cinema independent. Ha guanyat quatre Globus d'Or (millor pel·lícula i millor director), set BAFTA britànics i aspira a deu Oscars.

Boyle va explicar dimecres a Madrid que el seu llargmetratge, tot i no gaudir de cap estrella en el repartiment, "ha arribat a milions d'espectadors perquè demostra que tinguis la vida que tinguis pots aconseguir el que vulguis".

Al principi del film, Jamal, nascut en un dels barris més miserables de Bombai, estarà a punt de convertir-se en un noi ric gràcies a la versió índia del concurs Qui vol ser milionari? No sé sap com, però està a un pas de guanyar 20 milions de rupies (320.000 euros). No és tot tan fàcil, tanmateix, i quan ha contestat amb encert a la pregunta dels 10 milions el detenen sota l'acusació de trampós.

Així comença aquesta pel·lícula trepidant, en la qual Jamal ens explicarà una vida com la que tenen milions de persones a l'Índia. El protagonista està encarnat per tres nois de tres edats diferents: 7, 13 i 18 anys.

El més gran de tots és Dev Patel, el mitjà és Tanay Chhedra i el petit és Ayush Matesh Khedekar, el més entranyable de tots. Tots tres es passaran la vida corrent, primer fugint d'una massacre al seu barri i d'un explotador d'infants, després de la policia i, finalment, darrere una noia, Latika (Freida Pinto).

Les escenes i el plantejament són molt semblant a Ciutat de Déu, la cinta que li va fer guanyar fama internacional al brasiler Fernando Meirelles. Comparteixen els salts temporals i les corredisses pels carrerons d'un barri de barraques i el retrat del món depauperat d'una gran ciutat del Tercer Món. Els separa que la idea que estructura la pel·lícula de Boyle és més complexa.

Nens escolaritzats
Al britànic li agrada força el moviment i l'escena d'Ewan McGregor a Trainspotting corrent pels carrers d'Edimburg és antològica. Si Renton, en el film que va catapultar Boyle, fugia del món, Jamal deixa enrere la desgràcia i, finalment, persegueix els seus somnis, que no són precisament ser ric.

Danny Boyle assegura que quan va arribar a l'Índia va partir un xoc. "Després t'adones que sí, que són pobres, però no és horrible veure-ho, perquè és una pobresa organitzada; això sí, no pots pretendre controlar-ho tot, perquè et desbordes".

Dos dels actors que va contractar, Azharuddin Mohammed Ismail (el petit Salim, germà gran de Jamal) i Rubiana Ali (la petita Latika), provenien dels barris de barraques. Ara estan escolaritzats i "hi ha un fons reservat per a ells per quan facin 18 anys".