El somni republicà

Justament ahir, 14 d'abril, a setanta-vuit anys de la proclamació de la República, vaig rebre, encara que sembli mentida, el somni republicà. El vaig rebre –a més de somiar-lo quan s'acosta el dia– en gran format bibliogràfic, per mitjà de l'historiador figuerenc Enric Pujol, a través del llibre titulat precisament El somni republicà. El republicanisme a les comarques gironines. 1900-1936, que acaba d'editar Viena Edicions, en col·laboració amb la Generalitat (Any Francesc Macià) i la Casa de Cultura de la Diputació de Girona.

En matèria de somnis, està ben clar que qui té gana somia pa (i si pot ser un bon tall de cansalada), però no ho és gaire, encara, que la multitud catalana realment existent somiï amb la República, que en el nostre cas seria la Tercera, si no hi ha cap daltabaix per entremig. Amb tot, i com sempre passa, hi ha un petit però selecte grup de republicanistes catalans i espanyols (alguns dels quals van viure aquells anys molt i molt jovenets), com els escriptors Ramon Serrano, Rosa Regàs i Miquel Jordà, els quals, ahir mateix (en l'aniversari del Dia d'Autos), al costat d'altres de molt més jovençans, com els historiadors Andreu Mayayo i Joan M. Thomas, d'alta tarragonitat, van commemorar la diada a l'Ateneu Barcelonès del carrer Canuda (com venen fent aquests últims anys), que és d'on sembla que ha de venir el xiulet de sortida per anar tots a la Plaça de Sant Jaume, amb l'esperança (ai!) que hi hagi un segon Macià que faci de mestre de cerimònies.

El cas és que el republicanisme, si més no bibliogràficament, s'està despertant, comptant, ben segur, amb el fet que, de fa cinc o sis anys, els hereus del mateix Macià i companyia remenen per les interioritats de Palau. De tota manera, també ahir –i ja són més que coincidències–, en aquest mateix diari, sortia el lament de la Fundació Josep Irla, d'ERC, que denunciava la falta d'interès acadèmic per la història de la formació republicana.

Però no ens podem queixar de l'estudi a què s'ha sotmès l'època republicanista. A més d'aquest impressionant treball que ens arriba de Girona (d'aquesta Catalunya greco-florentina que realitza amb tanta cura els seus afers intel·lectuals), un volum en el que han escrit una trentena d'especialistes d'aquestes comarques (coordinats pel bulldozer historiogràfic que és Enric Pujol, meticulós biògraf de Ferran Soldevila), en tenim tants i tants d'altres que ens han arribat de les altres tres circumscripcions catalanes. Per centrar-nos en la nostra àrea tarragonina, només caldrà citar, entre molts, els treballs portats a terme pels historiadors de la URV (Sánchez Cervelló, Montserrat Duch i Jordi Piqué), els quals, amb Josep M. Roig Rosich, van publicar Quatre líders tarragonins de la República i de l'exili (Arola, 2007), per no citar el monumental volum Republicans i republicanisme a les terres de parla catalana, publicat a Cossetània el 2008 pels grans centres de producció historiogràfica del país. Són poc més de mil pàgines que abasten tots els territoris on, encara, es parla català. I si anem, juntament amb l'estudi d'aquell passat, a l'exigència del present, podrem topar amb els Encuentros republicanos (Planeta, 2007), coordinats pel mencionat Ramon Serrano, que ha conversat amb una trentena d'intel·lectuals sobre la necessitat d'un canvi de Règim a Espanya.

Només amb el material aquí ressenyat –petita part de tot el que s'ha publicat– ja hi ha ranxo per dies i dies. Voleu dir que la necessitat lectora de la nostra societat pot pair tanta documentació? En cal més, com demanen els nois de la Fundació Irla? No diré que no, en alguns casos, però, en qualsevol cas, cal fer més adeptes a la causa.