Julià de Jòdar guanya el Premi Carlemany

Una parella catalana viatja a Miami amb l'objectiu d'ajudar una amiga en perill. En arribar als EUA xoquen de amb una crisi matrimonial i amb un univers que no acaben d'entendre. Amb aquesta radiografia d'un món en crisi i d'una societat catalana vulnerable davant d'una situació que no comprèn, Julià de Jòdar ha guanyat aquest divendres a Andorra el 16è Premi Carlemany de Novel·la. Sota el títol La pastoral catalana, Julià de Jòdar retrata la seva generació que, darrere d'una façana d'integritat, havia pretès canviar el món "sense prou valentia ni humilitat". De Jòdar ha reconegut que d'alguna manera es tracta d'un homenatge al llibre Pastoral americana de Philip Roth, guanyadora d'un Pulitzer.

L'autor ha explicat que el llibre s'ha ha anat coent durant 4 anys i que, per tant, es tracta d'una "decantació de molts elements". De Jòdar diu que el llibre conté el "desencís" del somni americà i la vulnerabilitat catalana que actua amb un deix de covardia disfressat amb la prudència. D'aquesta manera, De Jòdar constata la tendència dels catalans a "autoexaltar-se i acabar les coses de manera banal" en un entorn que no és el de l'estat del benestar, al seu entendre, sinó del "malestar".

Malgrat aquestes apreciacions, Julià de Jòdar constata que el "nosaltres" de la novel·la no són els catalans sinó l'home contemporani, l'home europeu que "no sap on navega ni com fer-ho per sortir-se'n". "És un joc de miralls. Fins ara, la mirada que posava en les novel·les era cap endins, ara és cap enfora", ha explicat. Al seu entendre, el mirall en què es reflecteix l'amiga sota la idea d'un amor impossible retorna la imatge del matrimoni que, sense confessar-s'ho, estan igual o pitjor que la persona a la qual volen ajudar.

De Jòdar, escriptor que ja ha guanyat el Prudenci Bertrana, el Sant Jordi i el Crítica Serra d'Or, no amaga una crítica a la seva generació, "massa complaent amb ella mateixa i que no fa autocrítica". "He deixat en pilotes la meva generació", ha certificat. L'autor d'El metall impur ha reconegut que en aquesta ocasió ha deixat de banda els excessos constructius d'altres novel·les i ha fet una narrativa més fluïda, deixant anar l'instint de manera que els diversos elements haguessin de crear el propi relat. "No he rebaixat l'exigència però he canviat de registre", ha precisat.

La novel·la és optimista quant a les capacitats dels éssers humans per fer-se càrrec desgràcies de la resta però pessimista sobre la seva capacitat per canviar el món. "Encara creu en la capacitat de canviar-nos nosaltres mateixos però és pessimista sobre si som capaços de canviar el nostre entorn, la nostra societat, la manera d'entendre la política, la moral o l'economia", ha apuntat De Jòdar.

"El món està canviant de cicle històric i nosaltres ens n'adonem una mica però no tenim ni les eines ni la perspectiva per saber on anem. El món occidental ja no té respostes per a allò que anomenem la globalització o les respostes que es pensava que tenia ja no serveixen", ha dit, i ha avançat que el text té un final obert que farà pensar al lector.

Aquest any s'han presentat al Premi Carlemany 17 obres d'un "alt nivell literari" segons el jurat i el guardó s'ha decidit per unanimitat. El guanyador ha guanyat 42.000 euros aportats pel govern d'Andorra, la Fundació Enciclopèdia Catalana i les editorials Columna i Proa, que publiquen el premi un any cada una.