La Llei del cinema va disparar la quota de mercat dels films quebequesos del 4% al 18%

La Llei del cinema del Quebec, que va entrar en vigor el 1983, va provocar que la quota de mercat de la indústria cinematogràfica autòctona augmentés d'un 4% a un 18%. "Al Quebec vam viure la mateixa situació per la que passa Catalunya amb la llei del cinema", ha explicat Claude Fleury, director de l'oficina del Govern del Quebec per la Península Ibèrica, amb seu a Barcelona. "Al principi la nostra normativa va tenir les mateixes crítiques, que es destruirien llocs de treball, que no funcionaria, però l'experiència ha demostrat el contrari i ha portat al naixement d'una indústria cinematogràfica quebequesa important".

Al Quebec, regió canadenca majoritàriament francòfona, la Llei del cinema va voler lluitar contra les 'majors' nord-americanes. "Al Quebec donem 45 dies a les 'majors' nord-americans perquè exhibeixin la seva pel·lícula si volen només en anglès, però després de 45 dies, si volen continuar exhibint el film, han d'oferir al públic el mateix número de còpies en anglès i en francès". Això va ajudar a la normalització lingüística en el setè art i va acostumar els quebequesos a consumir cinema en la seva llengua majoritària, el francès.

A Catalunya, l'oferta del cinema català és d'un 2,7% i la nova llei vol corregir aquesta desigualtat i ha establert l'obligatorietat de distribuir la meitat de còpies d'una pel·lícula doblades o subtitulades en català. La llei preveu que la normalització lingüística serà progressiva i les empreses tindran cinc anys per adaptar-se. Segons Fleury, als catalans els "cal temps" per acostumar-se a la nova normativa però ha assegurat que la nova Llei del cinema "ajudarà a la projecció internacional de la cultura catalana" i ha recordat que "la producció autòctona interessa".

"El cinema és una eina que permet una projecció internacional més àmplia. Una societat ha de controlar les seves institucions, com la premsa, la televisió, i el cinema, ja que són mitjans essencials que ajuden a la difusió d'una cultura moderna", hi ha afegit Fleury.

Doblatge de qualitat
Fleury també ha explicat que la normativa quebequesa preveia una ajuda especial al doblatge, ja que la societat del Quebec "prefereix les pel·lícules doblades que les subtitulades". Tot i això, Fleury ha advertit que el doblatge "ha de ser professional, perquè sinó és avorrit", i s'ha mostrat partidari d'apostar per un gran ventall de doblador per aconseguir un resultat "de qualitat".

A més, el representant quebequès ha remarcat que el cinema al Canadà "és un mercat de lliure competència" i que els films quebequesos competeixen amb les grans produccions nord-americanes, "a diferència del mercat francès, que proporciona ajudes a la indústria francesa cinematogràfica i per això la seva quota de mercat és del 60%", ha dit. "La qualitat de les nostres pel·lícules fa que puguin competir i que actualment comptem amb un 18% de la quota de mercat". "I això importa", hi ha afegit, perquè, entre d'altres "dóna feina a molts actors" i altres professionals, ha afirmat.