"El nou Bulli seguirà sent un focus d'atracció creativa"

Fer­ran Adrià, amb el seu soci, Juli Soler, ha tor­nat a revo­lu­ci­o­nar el món gas­tronòmic amb l'anunci del parèntesi de dos anys (2012 i 2013) d'El Bulli i una reo­ber­tura plena de sor­pre­ses el 2014. Tindrà una nova for­mu­lació, que pot adme­tre patro­ci­na­dors, amb diver­si­tat d'acti­vi­tats cen­tra­des a fer que l'avant­guarda culinària con­tinuï. El cui­ner més cone­gut al món, ja immers en la ges­tació del menú del 2010 al seu taller, ens dóna pis­tes del futur.

Quin és el motiu bàsic de la rein­venció? ¿L'estrès de tre­ba­llar 17 hores al dia és el que més li ha pesat?
No, no ho he fet per estrès, ja que sense pressió no es pot crear. En la tra­jectòria d'El Bulli hem tin­gut moments molt radi­cals, hem tan­cat al mig­dia, hem estat sis mesos sense donar men­jar... Ara anàvem a velo­ci­tat de cre­uer i no podíem con­ti­nuar cre­ant en el for­mat actual. Hem triat una opció que sé que sona molt estra­nya, però quan vam obrir el taller de Por­ta­fer­rissa també ho era i ara ja es veu com una cosa nor­mal.

Una opció que farà que El Bulli del 2014 ja no sigui un res­tau­rant nor­mal.
¿Oi que Inter­net i Face­book ens han can­viat la vida? Els for­mats impor­ten. I si tens un res­tau­rant no pots fer esmor­zars, rebre esco­les d'hos­ta­le­ria o peri­o­dis­tes durant una set­mana... Ara tin­drem molta lli­ber­tat. Farem el que volem fer, però amb res­pon­sa­bi­li­tat. És un pas enda­vant, un pro­jecte basat en la cre­a­ti­vi­tat, que té els seus ris­cos, i tenim dos anys al davant per pla­ni­fi­car-ho. Que ningú es pensi que ens en ani­rem a la platja a pren­dre el sol.

Alguns s'ho han pen­sat. I d'altres han par­lat d'una jubi­lació anti­ci­pada.
Aga­far-se un temps sabàtic no és anar de vacan­ces. Això seria una manca de res­pecte en els temps en què vivim. Aquí tenim un con­cepte equi­vo­cat, però als EUA veuen clar que un deixa de fer una cosa per dedi­car-se a R+D una tem­po­rada i obrir-se nous camins. I no tenen por d'equi­vo­car-se. Això no és tam­poc una estratègia de màrque­ting. Quin sen­tit tin­dria? Obrir 50 Bullis? No. Tenim al dar­rere 20 anys d'inves­ti­gació i ara assu­mi­rem un nou repte.

El seu equip li dóna suport en la decisió.
El 90% de l'equip base con­ti­nuarà. És el meu equip somiat i no en vull cap altre. A més, els aju­daré a obrir els seus pro­pis nego­cis. Crec que neces­si­ten una recom­pensa econòmica més gran que la que han tin­gut, i fer la seva via és com­pa­ti­ble amb el fet de ser al nou pro­jecte. Durant anys El Bulli ha demos­trat que podia estar a l'avant­guarda i crear el seu propi múscul finan­cer, amb col·labo­ra­ci­ons ètiques i trans­pa­rents amb empre­ses. No ens hem for­rat, al cap i a la fi hem tre­ba­llat sem­pre per un salari.

¿Compta amb el seu germà Albert, un dels grans cer­vells cre­a­tius d'El Bulli, ara al seu res­tau­rant, Inòpia?
L'Albert va deci­dir el que volia i ho ha fet, però compto amb ell, esclar. De fet per a mi és igual d'impor­tant que tin­guem una hora de con­versa a la set­mana que que faci tres postres.

El 2014 ja no hi haurà a Cala Mont­joi el tres estre­lles més impor­tant del món. Hi ha qui té por que això reper­cu­teixi en l'afluència de turisme.
M'interessa molt que quedi clar que con­ti­nu­a­rem sent-hi i que pre­ci­sa­ment can­viem per poder seguir exis­tint. El Bulli con­ti­nua. En un altre for­mat, però volem seguir sent un focus d'atracció. A més, aju­dar a fer que es creïn llocs de tre­ball, impul­sar els nous talents dels fogons, obrir-nos a la soci­e­tat més encara... És un repte. Un cop tens el reco­nei­xe­ment dels teus col·legues i tots els pre­mis (cosa que és mera­ve­llosa), el que real­ment vols és aju­dar. Ara podré dedi­car-me més a la Fun­dació Alícia... Fem tot això per con­ti­nuar sent feliços.

¿Els polítics ho han entès, o algú s'ha posat les mans al cap?
Ho han entès, i en gene­ral crec que la gent també. Sé que no és sen­zill i és per això que ho he dit amb dos anys d'ante­lació. Sabia que hi hau­ria molts efec­tes col·late­rals. Tinc unes 50 sol·lici­tuds d'entre­vis­tes de mit­jans d'arreu del món, el dia 22 seré amb la premsa inter­na­ci­o­nal al Fòrum San­ti­ago... I la notícia ha estat por­tada del Finan­cial Times! Ara ja no par­lem d'aires ni d'esfe­ri­fi­ca­ci­ons, estem par­lant d'incidència soci­o­e­conòmica a nivell glo­bal.

¿Creu que el segui­ran en el seu model cui­ners com Blu­ment­hal, Adu­riz...? Quina reacció l'ha impac­tat més?
No sé si em segui­ran. No em pre­o­cupa. Jo faig la meva pròpia via. El que m'emo­ci­ona és l'afecte i la com­prensió que m'han demos­trat els cui­ners d'aquí. I també que m'esti­gui parant la gent pel car­rer.

José Andrés diu que si el 2010-11 Espa­nya no con­serva el lide­ratge gas­tronòmic és que no se'l mereix. ¿Esta­ran al nivell l'Estat i Cata­lu­nya?
No estic gens pre­o­cu­pat per això. La gas­tro­no­mia a Espa­nya i a Cata­lu­nya està con­so­li­dada. I pre­ci­sa­ment el nou for­mat donarà suport a tot el que s'ha fet aquests anys i ho poten­ciarà. Repe­teixo, estem oberts a tots. I a més con­ti­nuem tre­ba­llant pel país. Ara mateix, a Ali­men­ta­ria, pre­sen­ta­rem el curs de ciència i cuina de Har­vard. Som pio­ners altre cop: no hi ha empre­ses cata­la­nes col·labo­rant amb Har­vard. Obrim camí.

Diu que vol anar a la Xina. Què més?
Fins ara hi podia anar tres dies i ara m'hi podré estar més temps. Però no tinc al cap res espe­cial, per­so­nal, per fer, m'agrada el que agrada a tot­hom. I no em queixo de res del que he vis­cut.

El 2012, com cele­brarà els 50 anys?
Ui, no sóc de cele­bra­ci­ons. No tinc ni idea del que faré. Estic molt con­cen­trat en el pre­sent.