Cultura
Dos premis merescuts
Guillem Cifré (còmic) i Jaume Pòrtulas (literatura), guardonats amb els dos primers Premis Nacionals del 2009 que es fan públics
El dibuixant Guillem Cifré va ser proclamat ahir Premi Nacional de còmic per Artfòbia II, recull de tires publicades entre el 2004 i el 2007 al suplement Cultura de l’AVUI, on continua publicant, també a la secció d’Opinió.
El Premi Nacional de literatura 2009 serà per a Jaume Pòrtulas, guardonat pel llibre Introducció a la Ilíada: Homer, entre la història i la llegenda.
Són els dos primers premis d’aquest any, que formalment ja concedeix el Consell Nacional de la Cultura i de les Arts, tot i que a la pràctica encara s’han decidit seguint els mecanismes establerts fins ara per la conselleria.
Tot i que el 2004 i el 2006 va rebre el premi Junceda, que atorga l’Associació Professional d’Il·lustradors de Catalunya, pels àlbums El tio del final i Artfòbia (tots dos, reculls de tires publicades a l’AVUI), ja tocava que l’obra de Guillem Cifré tingués un reconeixement dels grossos, com ho és un Premi Nacional. I no per l’obra puntual premiada, Artfòbia II (Edicions de Ponent), sinó per tota una trajectòria dedicada a la creació en el món del còmic i la il·lustració, però resistint des dels marges. Perquè Cifré sempre ha estat fidel al seu estil, a la seva percepció de l’entorn i de l’art. I vivim una època en què mantenir-se fidel, sobretot a un mateix, és un acte d’heroïcitat si es pretén treure’n un rendiment econòmic, per modesta que sigui aquesta pretensió.
Després de saber, a través d’una trucada a les 10 del matí, que havia estat guardonat Guillem Cifré ens explicava: “El premi em fa il·lusió i m’aixeca la moral, és un estímul que em calia”. Nascut a Barcelona el 1952, va aprendre a dibuixar per influència genètica: el seu pare és el Guillem Cifré de l’anomenada Escola Bruguera. Guillem fill va haver de conviure des del moment de néixer amb els milions d’àcars que habitaven els tebeos que omplien l’estudi on “veia dibuixar al meu pare hores i hores”. En un moment en què les col·laboracions a la premsa van de baixa, Cifré confessa un desig: “Espero que el premi em serveixi per generar feina i que m’ajudi a tirar endavant alguns dels projectes que tinc damunt la taula”.
Els Nacionals seran lliurats el 3 d’octubre en una cerimònia retransmesa en directe per TV3 des de l’Auditori Enric Granados de Lleida. La dotació de cada premi, 18.000 euros, sempre és benvinguda entre els artistes, sovint acostumats a la crisi permanent.
Premi a l’erudició hel·lenística catalana
Jaume Pòrtulas (Barcelona, 1949) és catedràtic de filologia grega des del 1992. Ha treballat sobre el món grec arcaic, amb autors com ara Píndar, Arquíloc i, darrerament, també Homer, la tragèdia, en especial Eurípides, i sobre temes de tradició clàssica a Catalunya.
Ha publicat Lectura de Píndar (Curial, 1977) i, amb Carles Miralles, Archilochus and the Iambic Poetry (Ateneo, 1983) i The Poetry of Hipponax (Ateneo, 1988).
Des del 2001 és membre del consell directiu de la Fundació Bernat Metge, a més de ser membre de l’Aula Carles Riba de la Universitat de Barcelona. Entre 2000 i 2006 va ser president de la Societat Catalana d’Estudis Clàssics (filial de l’Institut d’Estudis Catalans).
Introducció a la Ilíada: Homer, entre la història i la llegenda (Fundació Bernat Metge, 2008) tracta amb profunditat les qüestions que planteja una de les primeres epopeies d’Occident. Segons el jurat, el llibre de Pòrtulas és una sàvia i competent explicació de tota la problemàtica del text homèric, tant des de la perspectiva filològica com des de la històrica, així com dels misteris que envolten la personalitat de l’autor, Homer.
El Premi Nacional de literatura 2009 serà per a Jaume Pòrtulas, guardonat pel llibre Introducció a la Ilíada: Homer, entre la història i la llegenda.
Són els dos primers premis d’aquest any, que formalment ja concedeix el Consell Nacional de la Cultura i de les Arts, tot i que a la pràctica encara s’han decidit seguint els mecanismes establerts fins ara per la conselleria.
Tot i que el 2004 i el 2006 va rebre el premi Junceda, que atorga l’Associació Professional d’Il·lustradors de Catalunya, pels àlbums El tio del final i Artfòbia (tots dos, reculls de tires publicades a l’AVUI), ja tocava que l’obra de Guillem Cifré tingués un reconeixement dels grossos, com ho és un Premi Nacional. I no per l’obra puntual premiada, Artfòbia II (Edicions de Ponent), sinó per tota una trajectòria dedicada a la creació en el món del còmic i la il·lustració, però resistint des dels marges. Perquè Cifré sempre ha estat fidel al seu estil, a la seva percepció de l’entorn i de l’art. I vivim una època en què mantenir-se fidel, sobretot a un mateix, és un acte d’heroïcitat si es pretén treure’n un rendiment econòmic, per modesta que sigui aquesta pretensió.
Després de saber, a través d’una trucada a les 10 del matí, que havia estat guardonat Guillem Cifré ens explicava: “El premi em fa il·lusió i m’aixeca la moral, és un estímul que em calia”. Nascut a Barcelona el 1952, va aprendre a dibuixar per influència genètica: el seu pare és el Guillem Cifré de l’anomenada Escola Bruguera. Guillem fill va haver de conviure des del moment de néixer amb els milions d’àcars que habitaven els tebeos que omplien l’estudi on “veia dibuixar al meu pare hores i hores”. En un moment en què les col·laboracions a la premsa van de baixa, Cifré confessa un desig: “Espero que el premi em serveixi per generar feina i que m’ajudi a tirar endavant alguns dels projectes que tinc damunt la taula”.
Els Nacionals seran lliurats el 3 d’octubre en una cerimònia retransmesa en directe per TV3 des de l’Auditori Enric Granados de Lleida. La dotació de cada premi, 18.000 euros, sempre és benvinguda entre els artistes, sovint acostumats a la crisi permanent.
Premi a l’erudició hel·lenística catalana
Jaume Pòrtulas (Barcelona, 1949) és catedràtic de filologia grega des del 1992. Ha treballat sobre el món grec arcaic, amb autors com ara Píndar, Arquíloc i, darrerament, també Homer, la tragèdia, en especial Eurípides, i sobre temes de tradició clàssica a Catalunya.
Ha publicat Lectura de Píndar (Curial, 1977) i, amb Carles Miralles, Archilochus and the Iambic Poetry (Ateneo, 1983) i The Poetry of Hipponax (Ateneo, 1988).
Des del 2001 és membre del consell directiu de la Fundació Bernat Metge, a més de ser membre de l’Aula Carles Riba de la Universitat de Barcelona. Entre 2000 i 2006 va ser president de la Societat Catalana d’Estudis Clàssics (filial de l’Institut d’Estudis Catalans).
Introducció a la Ilíada: Homer, entre la història i la llegenda (Fundació Bernat Metge, 2008) tracta amb profunditat les qüestions que planteja una de les primeres epopeies d’Occident. Segons el jurat, el llibre de Pòrtulas és una sàvia i competent explicació de tota la problemàtica del text homèric, tant des de la perspectiva filològica com des de la històrica, així com dels misteris que envolten la personalitat de l’autor, Homer.
Notícies relacionades
Escriure un comentari
Identificar-me.
Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar.
Vull ser usuari verificat.
Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.