El director de Catalunya Ràdio i Cristina Peri Rossi es reuniran per abordar el seu possible retorn a l'emissora

El director de Catalunya Ràdio, Oleguer Sarsanedas, preveu reunir-se amb l'escriptora Cristina Peri Rossi per avaluar la possibilitat que torni a col·laborar a l'emissora pública; una trobada a la qual l'autora es mostra oberta, tot i que no confirma quina serà la seva resposta si se li ofereix.

Peri Rossi s'ha mostrat oberta a reunir-se aviat, i ha admès haver rebut aquest dimecres la trucada de Sarsanedas per demanar-li una trobada després de la polèmica arran de la seva sortida de l'emissora per no utilitzar el català en les seves intervencions.

Fonts de la Corporació Catalana de Ràdio i Televisió (CCRTV) han confiat que la reunió serveixi per aclarir la situació, i han recordat que les normes de l'ens públic donen preferència a l'expressió en català, però "sense ser excloents".

Així, han constatat que "si la col·laboració (de l'escriptora en l'emissora fins ara) ha estat bona, ho segueix sent". Per part seva, l'autora ha constatat que des de l'ens públic català "estan matisant molt" sobre la polèmica des que va rebre una telefonada per comunicar-li la seva marxa, ha explicat.

Peri Rossi ha declarat que, si és aquesta realment la normativa, ja s'estava complint mentre ha treballat a Catalunya Ràdio. En qualsevol cas, abans de tornar a l'emissora voldrà una explicació "extensa" de Sarsanedas i amb algun tipus de "compromís" sobre el futur, a més de poder "pensar-ho".

Ha recordat que fa dos anys que col·labora a l'emissora. "I no vaig demanar la feina", ha afegit. A més, s'ha mostrat "molt tocada" per la situació, però "molt emocionada" pels suports rebuts.

Manifest de suport
Un manifest en suport a l'autora uruguaiana resident a Barcelona manifesta la seva repulsa que hagi estat "acomiadada de Catalunya Ràdio per parlar en castellà".

"Tots els qui coneixem la seva lluita a favor de la democràcia, la seva participació i defensa de la cultura catalana, volem manifestar el nostre rebuig a l'acomiadament i la nostra solidaritat a la persona i escriptora davant d'aquesta discriminació".

El manifest té el suport de Mario Vargas Llosa, Fernando Savater, José Manuel Caballero Bonald, Mario Benedetti, Esther Tusquets, Beatriz de Moura, Ana María Matute, Fanny Rubio, Joan Juaristi i Núria Amat

Entre els escriptors en català que donen suport al manifest estan Lluís Maria Todó, Ignasi Riera i Carles Duarte -secretari general de la Presidència de la Generalitat durant els últims anys de govern de CiU-.

També donen suport al manifest impulsors i dirigents de C's, com Albert Boadella, Arcadi Espada, Iván Tubau, Félix de Azúa, Félix Ovejero, Xavier Pericay, Albert Rivera, José Domingo i Francesc de Carreras.

Ciutadans es felicita
El president de Ciutadans (C's), Albert Rivera, s'ha felicitat avui per "haver estat l'únic partit català que ha portat al Parlament" el cas, mentre que, "pel que sembla, la CCRTV es planteja ja readmetre-la".

Ha expressat la seva "satisfacció per la feina feta" pel seu grup parlamentari "i per la pressió exercida per part d'un centenar d'intel·lectuals" internacionals, en al·lusió al manifest.

Segons Rivera, que persones com Benedetti, Azúa i Vargas Llosa s'adherissin ha fet recapacitar "el PSC i ICV-EUiA", mentre que "ERC sembla que es resisteix" a fer marxa enrere en la decisió de la CCRTV.

Rivera ha insistit a considerar "inadmissible" que s'hagués acomiadat "una persona que coneix i respecta el català només perquè no el parla amb fluïdesa", pel que s'ha manifestat "molt satisfet" pel "pas enrere del Govern" en aquest cas.

Tresserras demana contextualitzar
El conseller de Cultura i Mitjans de Comunicació, Joan Manuel Tresserras, ha declinat avui fer valoracions al·legant desconèixer "els detalls de com ha funcionat", en declaracions a TV-3.

Tot i això, ha dit que "la campanya feta en diversos mitjans de comunicació -després de l'acomiadament- ignora expressament la situació real de la llengua, en quin àmbit s'usen les llengües a Catalunya i que la llengua desafavorida és el català".
Ha considerat que no és "legítim" criticar "un episodi concret quan la situació global és radicalment contrària" a la que "es dibuixa". En aquest sentit, ha recalcat que els mitjans de la CCTRV estan immersos en un context on es dóna un "predomini aclaparador de mitjans de comunicació en llengua castellana". "Els nostres mitjans públics són l'instrument fonamental de protecció de la llengua", ha postil·lat.

Tresserras ha estimat "lògic" que tots els mitjans, "de manera més o menys expressa", tinguin unes normes "que regulen els usos lingüístics".

"Curiosament, moltes persones que s'exclamen per aquesta situació -ha afegit- no han celebrat adequadament que durant aquests anys moltes persones a TV-3 o Catalunya Ràdio han aparegut regularment com a col·laboradors estables utilitzant la llengua castellana quan era impossible que això es fes en català en qualsevol altre mitjà públic del món".