Correm-hi que hi ha foc!

La majoria dels mitjans de comunicació d’aquest país han donat una importància relativa al problema administratiu de l’escriptora Cristina Peri Rossi. Una norma aprovada pel consell d’administració de la Corporació Catalana de Ràdio i Televisió exigeix als periodistes i als col·laboradors fixos de Catalunya Ràdio i de Televisió de Catalunya que s’expressin en català.

Aquesta norma s’ha complert? Quina culpa en tenen els directors dels mitjans? Els que ara bramen com tollines arponades, per què no protestaven quan es va aprovar aquesta directriu? Per cert i per tocar allò que no sona, en cap altre lloc del món seria possible una demanda semblant.

És imaginable que Televisió Espanyola demanés als seus col·laboradors que fessin servir el castellà? Les protestes dels dolguts habituals han acompanyat l’escriptora com si l’hagués detinguda una junta militar. Han emmudit, però, quan un dels testimonis del judici del crim de la Patum va haver d’expressar-se en castellà, a instàncies de la magistrada, que va proclamar que “el dret de la defensa és molt superior al dret del testimoni d’utilitzar una llengua o altra”. Per què no va preguntar en cap moment abans si tothom entenia el castellà? O és que només el català suscita problemes de sordesa?

I per si algú encara té cap punxada de consciència, un amic fa arribar al cronista la carta del restaurant Telirium, de Barcelona. Doble versió. En castellà: “Ensalada de queso brie: 9,75 euros. Rovellones a la brasa: 12,50. Creppe relleno de helado: 3,85”. En català: “Amanida de formatge brie: 9,90 euros. Rovellons a la brasa: 12,90. Creppe farcit de gelat: 3,90”. El client es va queixar a l’hora de pagar, perquè, potser perquè parlava en català, li van cobrar la versió cara. Encara ens passa poc.