Arrenca la 64a Mostra de Venècia

Directors de pes, estrelles amb glamur, rigoroses estrenes internacionals a la secció oficial i una retrospectiva sucosa. La 64a Mostra de Venècia, que aixeca aquest dimecres el teló, ho té tot per ser memorable, almenys sobre el paper.

Potser la competència amb Roma, el festival que la capital es va treure de la màniga l’any passat amb aspiracions d’obrir un nou aparador internacional de cine al ja atapeït mapa italià, li ha provat. Algunes veus de la premsa especialitzada internacional, com Variety, així ho interpreten en elogiar la tria de Venècia d’aquest any. Però, portes endins, el calibre de les floretes segueix delatant un cert perfum de rivalitat política entre els dos festivals. L’organització del certamen romà, per exemple, cita aquesta setmana una entrevista amb el peix gros que ha aconseguit per a la pròxima edició, el retorn darrere la càmera de Francis Ford Coppola. Al text, el director d’El Padrí qualifica els festivals d’“obsolets”, sobretot els que són “només per als crítics”, no com el de Roma, on es pensa “més en el públic” i on estarà encantat d’assistir-hi.
D’una altra opinió és el polític venecià Giancarlo Gala, que va titllar els responsables del certamen romà d’“idiotes provincians” hores després que Marco Mueller, el director de Venècia, anunciés la programació d’aquesta Mostra, i francament s’ho hauria pogut estalviar: el llistat tenia prou pes per cridar sol l’atenció.

Inauguració amb McEwan
Els primers a desembarcar seran els responsables d’Atonement, el film inaugural, adaptació de la novel·la homònima de Ian McEwan que dirigeix Joe Wright i protagonitza Keira Knightley, tàndem responsable d’una altra adaptació literària, el clàssic de Jane Austen Orgull i prejudici.

A la programació destaquen altres produccions britàniques que, juntament amb els EUA i el cinema asiàtic, són el planter d’on més s’ha servit el director de la Mostra, “els llocs que produeixen el cine més estimulant del moment”, afirma Mueller. “M’esforço –continua– per trobar films europeus seductors i artísticament interessants, però jo no sóc polític i no veig per què he de fer sacrificis per compromisos geogràfics o polítics”. Hi ha excepcions, i una d’elles és la presència de José Luis Guerín amb En la ciudad de Sylvia a la secció oficial competitiva, l’esperat retorn del cineasta barceloní a la pantalla gran després d’En construcción. Una presència catalana que té dos puntals més, el primer en Pere Portabella, a qui la Mostra ret homenatge en les millors condicions en què es pot admirar l’obra d’un creador en actiu: el seu nou film, El silenci abans de Bach, que es projectarà a la secció paral·lela d’Orizzonti. Jaume Balagueró tornarà a trepitjar Venècia després de Frágiles amb Rec, una nova proposta de terror signada amb Paco Plaza, però aquesta vegada sense estrelles internacionals.

Entre els films a competició més esperats hi ha The Darjeeling Limited, mirada irònica de Wes Anderson sobre la relació dels occidentals amb l’Índia; el thriller Michael Clayton, protagonitzat per George Clooney; un western que revisa Jesse James de la mà de Brad Pitt o el mateix gènere de la del director japonès Takashi Miike; In the Valley of Elah, del director de Crash, Paul Haggis; It’s a Free World, de Ken Loach, que provarà sort amb els lleons després de guanyar la Palma d’Or a Cannes per El viento que agita la cebada; i un biopic que promet no fer pudor de naftalina: I’m Not There, retrat de Bob Dylan que dirigeix Todd Haynes amb sis cares diferents per encarnar Dylan: de Richard Gere a Cate Blanchett.

Fora de concurs i enllestit el rodatge a Barcelona, Woody Allen presentarà Cassandra’s Dream, en una secció on també es troben dos admirables veterans més: Claude Chabrol i Manoel de Oliveira.

En el capítol de premis honorífics, Tim Burton rebrà un Lleó d’Or pel conjunt de la seva carrera, i el Lleó d’Or especial per commemorar els 75 anys de la primera Mostra (tot i que d’edicions se’n comptin 64) serà entregat al cineasta italià Bernardo Bertolucci, que el 1962 hi va presentar La commare secca amb només 22 anys.

Plat de ‘spaghetti western’
Seguint amb la història del cine italià, però amb un altre regust, n’hi ha que ja es llepen els dits amb la retrospectiva organitzada aquest any en homenatge a l’spaghetti western, que pretén anar més enllà del nom que l’ha abanderat: Sergio Leone. Altres noms tindran cabuda en la tria apadrinada per l’entusiasta Quentin Tarantino, com els de Sergio Corbucci, Carlo Lizzani i Romolo Guerrieri.

I per postres, polèmica
Dèiem que aquesta Mostra sembla tenir-ho tot, així que no hi manquen dues controvèrsies per amenitzar la premsa. La primera, les declaracions de l’actriu francesa Fanny Ardant sobre la seva admiració per les Brigades Roges, que l’han convertit en persona non grata tot i ser una de les actrius d’un film a concurs. La segona, la qualificació de “no apta per a menors de 17 anys” que la Motion Picture Association of America acaba de donar al nou film a competició d’Ang Lee (Lust, Caution) pel seu contingut eròtic, un entrebanc que perjudica seriosament la distribució als EUA.