El diccionari vital de Bob Dylan

Finalment, Julián Viñuales, director de l’editorial Globalrhythm Press, ha aconseguit editar, conjuntament amb Alfaguara, totes les lletres de Bob Dylan, exceptuant les del seu últim àlbum, Modern Times, del 2006. Es tracta d’un volum de més de 1.250 pàgines, en què trobarem des de les composicions folk dels primers discos, inspirats en Woody Guthrie, Leadbelly i Hank Williams, fins als brillants i reconstituents últims CD del canvi de segle, en què el cantautor es reinventa a ell mateix i sorprèn a tothom en un renaixement que coincideix amb la seva gira interminable. Un diccionari vital dels temps de canvi que tant ha glossat.

El volum, que tindrà la seva versió catalana quan els traductors enllesteixin aquesta obra faraònica, recull quaranta anys del que ha estat segurament el músic que millor ha unit la poesia i la música. Les versions de Miquel Izquierdo i José Moreno es complementen amb les clarificadores notes d’Alessandro Carrera al final de cada capítol/disc. L’edició segueix els paràmetres de l’original anglès, que va publicar Simon & Shuster el 2004.

La vinculació de Dylan amb la poesia no és cap casualitat, tot i que sovint s’ha especulat massa amb les seves referències. El mateix cognom que va adoptar al començament de la seva carrera sovint es va associar a Dylan Thomas, fins que el mateix Bob Dylan ho va negar afirmant que ho va fer com a homenatge a un familiar matern estimat. I va reblar: “En tot cas ell [Dylan Thomas] m’hauria d’agrair la divulgació de la seva obra”.

De Ginsberg a Rimbaud
Personatge llegit i inquiet, les lletres de Dylan contenen infinitat de referents bíblics, especialment dels llibres de l’Evangeli, i cites directes de Dante, Blake, Whitman, Rimbaud i d’alguns autors contemporanis com MacLeish i els beatniks Allen Ginsberg, Jack Kerouac i Lawrence Ferlinguetti. Curiosament, el brillant anotador de l’edició eludeix la referència a què gran part dels temes de New Morning (1970) havien estat inspirats en els contes de Txékhov, tal com explicava el mateix Dylan en l’autobiografia Cròniques I, que va traduir en català aquesta mateixa editorial.
Resulta curiós el comportament com a lletrista de Dylan, l’evolució i les lectures, fins i tot en la tria dels temes que utilitza en les seves actuacions en directe. Una anècdota reflecteix a la perfecció aquest tarannà. Durant la gira que va realitzar amb Tom Petty i els Heartbreakers, Hard to Handle, a mitjans dels anys vuitanta, un dels membres del grup es va acostar al compositor per preguntar-li per què interpretaven cada nit les mateixes cançons tenint un repertori tan ampli per escollir. Un perplex Dylan no va tenir cap altra reacció que la d’anar l’endemà a una llibreria per comprar un cançoner amb les seves lletres.

Aquest mateix to repetitiu potser ha mogut Columbia a editar l’enèsim recopilatori, en aquest cas triple, amb els mateixos temes de sempre, els dels discos d’èxits, amb algun afegitó. Resulta una mica estrany perquè estem davant d’un artista amb més de 50 àlbums oficials, que podrien donar peu a tota mena de recopilacions dels gèneres i estils que ha conreat. Coses inexplicables de la indústria que els devots rebem amb entusiasme i paciència.