Venjança espanyola

L’advocat i historiador Josep Cruanyes i el filòleg Toni Strubell van convocar ahir una roda de premsa al Col·legi de Periodistes per llegir públicament un manifest, en nom de la Comissió de la Dignitat, en què es critica durament el paper del ministeri de Cultura en el cas recent de la compra de l’arxiu fotogràfic d’Agustí Centelles, afegit al retard en el retorn dels papers de Salamanca i l’interès nul que mostra el govern per fer justícia a la memòria històrica de la població represaliada durant el franquisme.

“És desastrós, lamentable i injustificable que s’hagi generat aquesta mena de competició entre dues institucions públiques com la Generalitat i el ministeri de Cultura espanyol. El retret que li faríem a la conselleria és que no hagin resolt el tema de manera satisfactòria, però cal tenir en compte que hi ha hagut maniobres malèfiques fetes de sota mà pel ministeri”, va declarar Cruanyes. No van voler opinar sobre l’opció triada pels fills d’Agustí Centelles (“tot i que respectem que demanin més o menys diners, no és un terreny a Cantallops, és un patrimoni cultural”), però sí que van mostrar el seu desacord amb les declaracions dels hereus, segons les quals el llegat no ha estat valorat. En aquest sentit van recordar les exposicions que durant els últims anys han estat protagonitzades per l’obra de Centelles.

“No podem entendre la compra del fons d’Agustí Centelles per part del ministeri d’altra manera que com un nou acte de menyspreu envers les víctimes de l’espoliació del 1939. És intolerable veure la seva actitud desmesuradament generosa per adquirir el fons Centelles, davant de la manifesta gasivitat i els obstacles que posa a l’hora de retornar els documents. [...] Tampoc s’entén que els fills de Centelles confiïn en la paraula del ministeri, quan els darrers quatre anys ha incomplert el deure de restitució imposada per llei”, llegim en el manifest de més de cinc pàgines. Altres afirmacions que cal destacar són: “Posar el fons Centelles a Salamanca és un nou acte d’humiliació al poble de Catalunya. [...] Ja n’hi ha prou d’amagar la repressió franquista”.

Com que no es creuen que la ministra Ángeles González-Sinde no estigués al cas de les negociacions prèvies amb la Generalitat, hi veuen “una actitud venjativa dissenyada per fer un mal moral a Catalunya”.