Gaspar Hernàndez guanya el premi Josep Pla i Maruja Torres el Nadal

Gelada de fred, un any més, la Barcelona literària va protagonitzar ahir la seva entrada d’any amb la gala dels premis Nadal i Pla que concedeix l’editorial Destino. En aquesta ocasió el pelegrinatge no va ser a l’antic Ritz, sinó a un altre hotel de la Gran Via amb daurats, llums d’aranya i cortinatges: l’Avenida Palace.

Al vespre, editors, escriptors, periodistes, agents, traductors i altres espècimens del món de les lletres van haver d’abandonar les joguines –o el carbó– que els havien portat els Reis per celebrar la concessió d’uns premis que ja van per la 65a edició, en el cas del Nadal –és el degà dels premis que es concedeixen a l’Estat–, i per la 41a edició, en el cas del Pla.

Com en la vella escola, els premiats van trigar a donar-se a conèixer, si més no de manera oficial, i a les 23.30 li tocava la grossa de Reis a Gaspar Hernàndez, amb El silenci.

Gaspar Hernàndez (Sant Esteve d’en Bas, Garrotxa, 1971) és conegut sobretot pel seu programa sobre espiritualitat que va fer a Catalunya Ràdio, Una nit a la terra, un espai íntim i calmat que contrasta enmig de les ones estridents i frenètiques.

Hernàndez ja havia mostrat la seva vena literària amb el programa de televisió que es transmetia en diverses cadenes locals, El book insígnia, i que feia amb el seu col·lega Jordi Llavina, però encara el teníem verge en novel·la. No en narrativa: a finals del 2006 va sorprendre els lectors amb El llibre de les emocions, un recull d’històries d’oients del seu programa radiofònic publicat per L’Esfera dels Llibres.

El poder de la paraula
Ara entra per la porta gran de les llibreries amb aquesta novel·la, que és un monòleg d’aires bernhardians, per les anades i vingudes dins del text.

El fa un personatge escèptic davant la seva estimada, una japonesa malalta de càncer que creu en la curació a través de la veu i les paraules. L’home parla per amor i no ben bé perquè confiï en els mètodes alternatius de curació. Així, el llibre ofereix una reflexió literària sobre la medicina alternativa, la meditació zen, les relacions amoroses, els rituals i la mort. No té res a veure amb l’autoajuda.

El premi Pla és tradicionalment un planter d’escriptors i ajudarà l’Hernàndez narrador a fer un salt endavant, que ja ha convençut molts oients des del seu vessant com a periodista radiofònic. El jurat que ha decidit que així sigui està format per Sebastià Alzamora, Baltasar Porcel, Àlex Susanna –que ja van tenir el seu Pla en el seu moment–, Rosa Cabré i l’editora de Columna, Ester Pujol.

El Pla està dotat amb 6.000 euros, una xifra no gaire alta si la comparem amb altres premis de narrativa catalana com el Llull –90.000 euros–, el premi Mallorca –70.000 euros– i el Carlemany –42.000 euros.
La modèstia de la xifra en certa manera es compensa amb la veterania del premi, els predecessors que l’han guanyat –noms com Llorenç Villalonga, Miquel de Palol, Maria Àngels Anglada, Jordi Coca i Melcior Comes, l’any passat– i el suport mediàtic, encara que el Nadal, per dotació –18.000 euros–, veterania i mercat lingüístic, rep més suport als mitjans que el Pla, tret d’excepcions com la d’aquest diari.

La mort present
Malauradament, en la gala d’ahir la mort no només va estar present en els arguments de les dues novel·les guanyadores, sinó que també va manifestar-se en el record de l’anterior guanyador del Nadal, Francisco Casavella, mort aquest 17 de desembre passat d’un infart, als 45 anys.

La seva col·lega Eva Díaz, finalista l’any passat amb El club de la memoria, va llegir un fragment de Lo que sé de los vampiros, obra amb què només fa un any Casavella celebrava el seu guardó. A ningú se li va escapar que les vanitats i els premis d’aquesta vida són ben efímers. Sort que els guanyadors d’aquest any ho saben prou bé.