100% Santos
Temporada Alta s'inaugura divendres vinent amb un espectacle de risc per als espectadors i els intèrprets
S'obre el teló i apareixen penjats del sostre quatre cantants, dues dones –Begoña Alberdi i Claudia Schneider– i dos homes –Antoni Comas i Toni Marsol– que es mouen com pèndols emprenyats d'un costat a l'altre de l'escenari, subratllant el que canten i criden amb els sorollosos cops de peu amb què s'impulsen cap a l'altre extrem de la caixa escènica. Fi de l'escena 1. Segona escena: de dalt de l'escenari baixa una gran caixa tancada. Quan està al nivell de terra, una serra comença a perfilar una porta des de l'interior i irromp en escena una dona –Queralt Albinyana– que comença a relatar de manera impetuosa les 42 maneres de matar un capellà. Acaba la seva dissertació amb una conclusió que la trasbalsa: mai no podrà matar tots els capellans. De sobte, es troba malament i vomita compulsivament. I a continuació, apareix en escena, rodolant, una fregadora humana –la ballarina Ana Criado– per netejar el terra humit.
Això és un tast del que es veurà divendres i dissabte vinent al Teatre Municipal de Girona: l'espectacle Chicha Montenegro Gallery, creat i dirigit per Carles Santos (Vinaròs, País Valencià, 1940), una coproducció entre el Teatre Lliure i El Canal que inaugurarà el festival Temporada Alta 2010. Ahir, al costat d'Àlex Rigola (Lliure) i Salvador Sunyer (El Canal, TA), Santos va agrair la “confiança absoluta” que les dues parts han dipositat en ell. “He fet el que he volgut, tot i tractar-se d'un espectacle inaugural. Em noto molt radical en aquest espectacle: té coses impròpies de la meva edat”, va dir Santos amb una ironia molt pròpia del seu tarannà.
“En aquest espectacle, Carles Santos ens ha deixat sense dues potes: el terra, ja que estem suspesos en l'aire; i la música, que ha quedat reduïda a quatre veus, sense cap instrument”, va apuntar Comas, que col·labora amb Santos des d'Asdrúbila (1992) i està en disposició d'afirmar que “aquest és un dels espectacles més complicats que hem fet”.
Àlex Rigola, ja en retirada del Lliure, va destacar la bona entesa i les cinc coproduccions que aquesta temporada han impulsat amb Temporada Alta i El Canal. “Encara estem per sota d'altres països europeus en matèria de coproducció. Qui està produint ara a Espanya? Molt poca gent. El Lliure, El Canal i Temporada Alta estem creant pel nostre compte un teixit de coproduccions de manera orgànica”, va afegir-hi Rigola.
