cultura

La contra

La volta al món de pedra en sec

Editen un llibre per donar valor a les construccions de pedra en sec de les comarques del Baix Ebre i el Montsià, que juntes sumen uns 50.000 quilòmetres de longitud

Si agafem totes les construccions de pedra en sec que hi ha entre les comarques del Baix Ebre i Montsià i les posem en línia recta sumen 50.000 quilòmetres de longitud. “Unint-les totes arribaríem a donar la volta al món”. Ho explica Marga Estorach, tècnica del Consorci de Mesures Agroambientals del Baix Ebre i Montsià (Code) i coordinadora del llibre La pedra en sec a les comarques del Baix Ebre i del Montsià (Onada Edicions, 2010). Aquesta xifra constata l'omnipresència d'aquest tipus de construccions als paisatges de les Terres de l'Ebre, la majoria de finals del segle XIX i principis del segle XX. “Estem tan acostumats a veure construccions de pedra en sec que no ens aturem a observar-les ni a valorar-les”, afegeix. Precisament per donar valor a aquest tipus de construccions, els consells comarcals del Baix Ebre i Montsià, juntament amb la demarcació de l'Ebre del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya, han editat aquest llibre, un volum de 159 pàgines il·lustrat amb imatges a tot color del fotògraf Mariano Cebolla i que ha estat també possible gràcies a la col·laboració dels “observadors ambientals” Josep Olivas i Armando Vendrell, que com a grans coneixedors del territori han permès als tècnics arribar a les construccions més recòndites i amagades.

L'arquitecte Antoni López és qui n'ha fet la introducció, i destaca la importància patrimonial d'aquestes estructures de pedra escampades arreu del territori. “Amb aquest llibre hem posat una pedra més al marge, però no l'hem acabat”, explica López, que assenyala que ara el pas següent és la protecció legal d'aquest tipus de construccions. “I aquí hi entren els ajuntaments”, diu, i reflexiona que, en un món en constant canvi, estructures que fa dècades que estan dempeus poden acabar desapareixent.

El llibre es basa en un exhaustiu inventari que es va enllestir ja fa uns anys, i alguna de les construccions inventariades ja han desaparegut. S'hi han triat les construccions més representatives per la seua diversitat i s'estructuren en cinc tipologies diferents: barraques (per caçar, guardar estris o refugiar-se), receptacles d'aigua (sínies, pous, cisternes,...), marges i altres (valones,...). De marges, hi havia els de les planes que servien simplement per amuntegar les pedres i els de terrenys més escarpats, que es construïen per aguantar la terra. També s'inclou un homenatge a Miquel Franch, lo Serrano, de Roquetes, un dels millors constructors de pedra en sec i autor dels marges “ostentosos” de les finques riques.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
cultura

Mor Francisco Rico, un dels grans experts del ‘Quixot’

barcelona

Marc Larré guanya el premi Antoni Vila Casas d’Escultura 2024

palafrugell
cultura

La llei contra la bruixeria més antiga d’Europa, de les Valls d’Àneu, compleix 600 anys

barcelona
Novel·la Gràfica

Jaime Martín i les trementinaires del Pirineu

Barcelona
Blaumut
Grup barceloní de pop, acaba de publicar el ‘Capítol 1’ del seu nou disc, ‘Abisme’

“Ara hi ha un consum excessiu de tot, sense gaudir de res”

Barcelona
girona

Torna ‘La consueta de sant Jordi’

girona
MÚSICA

La Franz Schubert Filharmonia presenta la nova temporada

BARCELONA
Crítica

Un guant

guardó

Gemma Lienas rep el Premi Cedro per la defensa dels drets d’autor

madrid