Sa Desgràcia
Josep M. Quintana qüestiona la primacia occidental en una novel·la que recrea l'assalt turc a Ciutadella
“L' Espanya fosca, bruta i dominada per la inquisició, era pitjor que Orient”
Després d'endinsar-se en la història de la Menorca del segle XVIII (Els Nikolaidis, 2006) i reflexionar sobre el fracàs de les ideologies al segle XX a Les revolucions perdudes (2008), el jurista Josep M. Quintana, nadiu d'Alaior, Menorca (1950), recupera un altre episodi escabrós de la història de l'illa que encara es commemora cada 9 de juliol com l'Any de sa Desgràcia. Es tracta del setge i l'assalt que el 1558 les tropes turques van fer a Ciutadella de Menorca. Com a conseqüència de l'atac, prop de cinc mil menorquins van ser transportats a Constantinoble i venuts com a esclaus.
El títol de la novel·la, Els herois de la nit (Proa), fa referència als “dolents de la pel·lícula”, en paraules del poeta i orientalista Manel Forcano, encarregat de presentar el llibre fa uns dies. Aquests “herois” són justament aquells supervivents que van saber treure profit de la situació: “Són els que van tenir sort, els que queden s'enriqueixen i celebren la festa cada any”.
La novel·la, més d'aventures que històrica, s'estructura en dos plans narratius: un, protagonitzat per un arxiver “de bona fe” que investiga els fets, i un altre que relata els fets mateixos a través de les desventures d'Arnau Vidal, un personatge real que va rescatar esclaus, va fer d'espia de Felip II a Turquia, i va escriure un diari personal del seu viatge.
“La història ens ha venut una visió d' Orient horrible, però encara ho era més aquella Espanya fosca, bruta i ignorant, dominada per la inquisició”. Per Forcano no hi ha color: “Jo també m'hauria quedat a Turquia”, va dir fent referència als no pocs menorquins que, un cop alliberats, van decidir romandre a Orient.