Maneres i resultats

Com que avui hi ha eleccions, ja no haurem de suportar més la tabarra de la campanya. És una responsabilitat que un dia tan assenyalat coincideixi amb aquesta columna. No voldria que m'acusessin d'incitar al vot, escric amb la consciència tranquil·la perquè no ho faig seguint els dictàmens d'un programa electoral. Tinc les meves preferències, és clar, una determinació que va agafar força després de llegir les conclusions que el departament de comunicació de la SGAE em va enviar respecte a les trobades que durant aquest mes han organitzat amb els partits polítics per parlar de l'estat de la cultura.

Si, després d'això, a algú li pica la curiositat per saber el meu vot, podrà apropar-s'hi una mica més si especifico que en aquestes jornades no van participar-hi ni el PP ni Ciutadans. I, dit això, només en queden quatre. No avançaré en l'eliminació perquè, repeteixo, no m'assenyalin com a simpatitzant d'un grup polític determinat. Com tampoc era la meva intenció aconseguir que els empresaris musicals es mullessin i participessin en la porra que vaig organitzar, sobre la marxa, dimarts passat durant l'acte d'entrega dels premis ARC.

Els promotors, agents i mànagers catalans no es van despullar gaire a l'hora de mostrar les seves preferències. Tothom, això sí, es va veure capaç de repetir el pronòstic extret de la vox populi. D'aquí a unes hores sabrem el resultat de les urnes. I, com sempre que es depèn d'uns resultats, el món de la cultura creua els dits i envia una pregària als déus de la música i els demanen que tot soni com ha de sonar. Quan es preveuen canvis, fan més por les maneres que els resultats.