L'Institut del Teatre restaurarà decorats històrics del Liceu
El Museu de les Arts Escèniques (MAE) de l'Institut del Teatre serà el nou espai on es guardaran alguns dels decorats que es van salvar miraculosament de l'incendi del Gran Teatre del Liceu del 1994 i del seu posterior oblit a un racó de les naus de magatzem que el Gran Teatre del Liceu té al Bruc. El conveni, obert a aquells elements que es consideri que ja no tenen sortida per a la representació i que tinguin un valor patrimonial, concreta decorats d'alguns quadres de Marina (1938), Tanhäuser (1950), La Bohème (1951), Don Gil de Alcalá (1954), Die Meistersinger von Nürngberg (1944-50), Parsifal (1941- 42), Siegfried (1951) i Las golondrinas (1951). Són escenografies de Salvador Alarma, Ramón Batlle, Josep Mestres Cabanes i Josep M. Espada.
El nou director general del Liceu, Joan-Francesc Marco, va descobrir les teles rebregades al Bruc, en una de les seves visites de presentació i va demanar la col·laboració del MAE per poder-les restaurar i que les pogués custodiar. Marco aclaria ahir en la signatura del conveni que el Liceu «no té espai per conservar aquest patrimoni» que, d'altra manera, es deterioraria.
El Liceu mantindrà els decorats d'Aïda, que ha recuperat recentment a escena. El dia de l'incendi, tot aquell material era fora del teatre de la Rambla i no va tenir cap desperfecte, segons fonts del Liceu. No van tenir tanta sort els decorats que sí que van ser víctimes del foc i de la posterior aigua dels bombers. Bona part d'aquestes restes són les que ara s'aniran restaurant i custodiant al MAE.
Un museu poc visible
El MAE és un dels museus més importants en l'àmbit europeu d'aquesta àrea, amb incunables del segle d'or espanyol i de la dramatúrgia catalana de principi del segle XIX. És el centre de referència al qual la majoria de col·leccions acaben incorporant-se. El president de la Diputació de Barcelona, Antoni Fogué, entén que el més important d'aquest centre és que es conservi el material i que sigui accessible, principalment, per a investigadors. Des de fa uns anys s'ha iniciat la digitalització de tots els fons, un fet que facilita la seva consulta i en garanteix la conservació. També es pot consultar físicament, demanant cita prèvia. Fogué reconeix que, un cop aconseguit aquests objectius, «falta» fer-la més visible a través d'una exposició de la col·lecció permanent. Inicialment hi havia previst construir-la dins de la desapareguda ciutat del teatre. Ahir Fogué animava, com a mínim, l'Ajuntament de Barcelona i la Generalitat a tirar endavant aquest projecte.
