[D]
0
Cultura
barcelona - 3 desembre 2010 2.00 h

Conflictes entre mares i filles

Isabel-Clara Simó dibuixa una nissaga familiar de dones al llarg del segle XX en la novel·la ‘Amor meva'

“No hi ha una literatura de dones, no estem condemnades a escriure d'una manera”
- barcelona

El títol original de la novel·la era La meva mare i jo. Abordava la relació entre una mare i una filla, però la història va anar creixent fins a configurar una nissaga familiar de quatre generacions. Totes les protagonistes són dones que han patit la solitud i han hagut de rebel·lar-se per fer-se un lloc en el món que els toca viure, que la novel·la passeja al llarg del segle XX. El resultat final –després de guanyar el premi Joanot Martorell– té un títol estrany, Amor meva (Edicions 62), en un intent de “feminitzar” la paraula amor i il·lustrar des de la coberta l'univers de dones que el lector hi trobarà, això sí, amb el sentit de l'humor i el sarcasme propi d'Isabel-Clara Simó (Alcoi, 1943). “He intentat no fer una novel·la històrica; cada personatge explica la seva època pel que menja o per la manera com es vesteix, no més; odio les novel·les històriques amb enfarfegament de dades”, diu Simó, col·laboradora de l'Avui.

Barcelona, París, Londres

El relat arrenca a la Barcelona de principis del segle XX, i passa per París i Londres. Simó hi afronta qüestions sociopolítiques, familiars, i també d'identitat sexual, amb algunes relacions lèsbiques que l'escriptora diu que ha volgut tractar amb molta cura perquè no pretenia que el motiu sexual tapés l'argument. Les protagonistes són jueves, perquè l'autora buscava marginalitat. “Podien haver estat gitanos, però el judaisme sempre ha estat present històricament tant a Catalunya com al País Valencià”. També ha intentat trencar tòpics sobre la suposada maldat dels jueus, als quals veu com un poble perseguit, tot i que no pot evitar una mirada a l'actualitat. “És un poble que se sent pressionat però això no justifica les bestieses que cometen amb els palestins, que tenen dret a tenir un estat, com els catalans”.

“Són dones peculiars, intel·ligents i de vegades perverses, és a dir, normals”, diu Simó, que insisteix que el principal objectiu era “explicar conflictes de relació entre mares i filles”. Després del llibre de contes Homes, Simó ha seguit la veta masculina i ha escrit una obra de teatre protagonitzada per una mena de secta de dotze homes. “No hi ha una literatura de dones, no estem condemnades a escriure d'una determinada manera”, afirma.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Publicat a

Més llegides