Germanor, solidaritat, integració

Hi ha la hipòtesi que situa la gènesi de la sardana en les danses que els grecs van introduir a ca nostra via Empúries. Els curts, amb els braços avall en honor a la lluna, i els llargs, amb els braços amunt en honor al sol. El nombre de compassos de les sardanes curtes també té el seu paper simbòlic. Vuit compassos als curts per a les vuit hores de la nit, i setze compassos als llargs per a les hores del dia. La primera part fa de la sardana una dansa ritual de base mística, però la segona part en fa una dansa que dibuixa la vida mundana en tota la seva plenitud. A més, tot plegat emparenta directament sardana i sirtaki, cosa que, tenint en compte que al sirtaki se li atribueix tota aquella explosió de sensualitat que l'opinió popular (i molt especialment la catalana) nega a la sardana, no deixa de tenir la seva gràcia.

Si totes les danses rodones fossin parentes, la història de la dansa popular seria extraordinàriament esquemàtica. Sortosament, tot és un pèl més complex, i per tant, més interessant. En tot cas, el que sí és clar és que la sardana i totes les danses populars són danses del poble, exportables per tothom i amb un paper integrador. Aquestes danses són grans vehicles de cohesió. Així ho ha entès l'Ajuntament d'Olesa de Montserrat en desenvolupar el programa 12x12 per a la integració social de la immigració. Les danses de les diferents comunitats d'Olesa han estat els instruments per acostar sensibilitats, i la sardana hi ha tingut el seu paper d'amfitriona.