CULTURA
Surt la biografia complerta de Martí I
‘Vida i regnat de Martí l'Humà' de l'historiador alacantí Josep-David Garrido, és el títol d'aquest volum nou
L'efemèride del sisè centenari de la mort del darrer sobirà de la dinastia del Casal de Barcelona, Martí I l'Humà és, tal com cita l'autor al pròleg del seu llibre Vida i regnat de Martí I –editat per Rafael Dalmau Editor dins la Col·lecció Bofarull, 14–, una bona excusa per escriure una biografia complerta sobre aquest personatge històric enterrat a Poblet.
L'autor ha fet un treball divulgatiu minuciós que té l'objectiu d'“apropar el lector a la història”. L'obra, enriquida amb l'ús de la bibliografia, la narrativa, la crònica i la genealogia, presenta una primera etapa, anterior al regnat de Martí I, en què s'explica la situació política de l'època i el regnat del germà gran Joan I. La segona part esdevé el moment de plenitud del seu regnat i la darrera etapa, “el capvespre de la dinastia”.
Segons l'historiador Josep-David Garrido i Valls (Alacant, 1965), “se sap poca cosa del que fou el segon fill de Pere III i d'Elionor de Sicília, en relació amb la seva vida i acció política; més aviat se'l coneix per la indecisió a l'hora de designar un successor, provocant la sentència de Casp i l'entronització de la dinastia castellana dels Trastàmara”.
Rei per casualitat
Del paper secundari que té en la història Martí l'Humà, marcat pel seu final com a últim rei de la nissaga dels comtes de Barcelona, l'autor en prescindeix i dóna rellevància a la vida i regnat del monarca català donant a conèixer la seva persona. L'epitafi “un rei que va morir com va regnar; sense ganes”, –extret per Garrido del Diccionari per a ociosos de Joan Fuster–, exemplifica el fet que el rei va accedir al tron accidentalment, sense ambicionar-ho i que va morir sense tenir prou temps per imposar Frederic de Sicília, el seu nét i bastard del seu fill Martí el Jove, mort de malària.
Segons l'autor, Martí I era un polític culte capaç de fer a les Corts de 1406 a Perpinyà un dels grans discursos que la història recorda d'un rei i un home eclesiàstic. Com a rei dels catalans, “va haver de fer front a tota una colla de problemes de difícil resolució”, i també destaca la seva acció que va representar, per a la Corona, la restitució del poder català a Sicília.
