Europa com a estereotip

Per als que encara no ho sàpiguen, Florian Henckel va ser el responsable de La vida dels altres, que semblava destinada a ser un dels grans esdeveniments del cinema europeu contemporani. Gran èxit entre un determinat públic, sobretot gràcies al seu retrat tendenciós i melodramàtic de la vida a l'extinta RDA. El film, però, únicament apuntava les maneres d'un realitzador hàbil, capaç de manufacturar productes semblants en totes les direccions possibles. Ara, amb el seu trasllat a Hollywood –com s'esperava–, Henckel certifica això amb un aparent canvi de registre que en realitat és un exercici continuista: The tourist és una altra mirada a una Europa mítica, que ja no existeix, i que si a La vida dels altres s'expressava com a melodrama pseudohistòric, aquí pren la forma d'una epopeia cinèfila igualment inversemblant.

Els referents són Hitchcock i les pel·lícules d'espies, però, com succeeix a qualsevol temptativa postmoderna d'aquest tipus, les coses canvien a mesura que avancen. Al principi l'estil és relaxat i alhora inquietant, i el plantejament proporciona elements esperançadors. A poc a poc, però, la historia d'aquest turista presumptament embolicat en una intricada trama d'espionatge internacional per culpa de la femme fatale que interpreta Jolie –amb la seva habitual condescendència— es torna mecànica, com si se li escapessin les forces de mica en mica. I llavors el que havia començat com un agradable thriller potser una mica démodé, amb tot l'encant que això suposa, esdevé una pel·lícula vella i encartonada, com una postal veneciana que ens volgués vendre un gondoler espavilat.