“Duc la democratització de l'art als meus gens”

Per als que combreguen amb un art elitista, artistes com jo som incòmodes. Sembla que no puguis ser bon artista si agrades a molta gent. Però jo duc la democratització de l'art als gens. No hi ha un art molt bo que interessa a uns pocs ni un art molt dolent que interessa a molts. És més: penso que hi ha artistes molt cèlebres que estan sobrevalorats. Un exemple? Kiefer. No hi tinc res en contra, però no m'agrada la dèria d'utilitzar massa mitjans. En canvi, m'apassiona David Hockney, per mi un veritable mestre, perquè no ha parat de provar coses, penca sense parar. Ara fa poc, s'ha posat a crear dibuixos amb un iPad.

A la primavera, exposaré a la galeria Trama. Estic donant-li voltes a un projecte d'obra gràfica digital. M'agradaria crear un trompe l'oeil en versió digital, és a dir, una fotografia on es vegi l'obra acabada i els objectes reals que hi apareixen. I sí, jo sempre treballo en paper, en paper Japó, és el meu mitjà preferit. Per mi és com una reacció, no et diria una autodefensa, a l'actitud general que es té amb la il·lustració i el paper.

Sóc un patata amb l'oli i la tela. Ho he provat, però els resultats no m'agraden. El paper ha sigut la meva elecció. Quan veig un paper en blanc només tinc ganes d'omplir-lo. La gent es pensa que un paper només serveix per fer esbossos i dibuixos, però el cert és que amb el paper es poden fer i dir moltes coses. Moltíssimes! Tant que es parla de fires d'art... per què no fem una fira d'obres sobre paper a Barcelona, per què no?!

No, no [riu]. Sóc ateu, però no practicant i encara menys militant. El que passa és que jo tinc molta fe en la literatura. I de la Bíblia, que em va obligar a fer una gimnàstica mental fantàstica, en vaig treure molt més del que em pensava. Després de llegir-la, vaig concloure que no és un llibre sobre la perfecció, sinó sobre la imperfecció. Exactament com l'art.

L'art no és l'ofici de la perfecció. Seria una condemna saber pintar cada dia meravellosament bé la Mona Lisa. Un cop, val, però al final m'acabaria suïcidant...! L'art és l'ofici de crear sentits. Jo em deixo guiar pels meus materials, i a veure què surt.

Nou. Haurien d'haver sigut quatre, perquè, de 30, vaig vendre 21 obres i cinc més les tenia col·locades. Però quatre eren tan poquetes...

Va ser molt divertit. Escolta, el més important d'una obra d'art és fer-la. I quan vaig veure com ballava el paper a la foguera, ostres, vaig pensar que allò era una obra d'art! Més que per denunciar res, aquesta acció va voler fer una punxada. Vull dir que després de dos anys de crisi, sé que hi ha molta gent que s'ho està passant molt malament, però també sé que hi ha molta gent que té els diners i s'espera a veure quan baixaran els preus i els pantalons.