I que llarg que es farà tot això

Que llarg que es farà tot això, pensa la cronista mentre veu la progressiva i aclaparadora desembarcada de polítics a la recepció d'entitats que convoca cada any el Centre de Lectura de Reus (enguany la vint-i-setena). És un vespre fred de divendres i mentre espera que els alumnes de música, dansa i teatre de l'ateneu comencin a actuar –una molt bona actuació col·lectiva, per cert–, veu com van apareixent a la Sala Fortuny tota una munió de polítics; un fenomen, no sap si definir com a paranormal o zombi, ara que estan tan absurdament de moda (els zombis, no pas els polítics) que només s'explica per la proximitat d'unes eleccions, les municipals, en aquest cas. La cronista hi divisa el Cortadellas i l'Alberich, que encapçalaran la llista d'ERC i, per tant, ja els toca començar a deixar-se veure en la vida social reusenca, tot i que ella li porta avantatge a ell perquè ja fa temps que assessora la regidora de Cultura a l'IMAC i, per tant, ja s'ha acostumat a figurar en teatres i esdeveniments semblants. I també apareix l'Alícia Alegret, que ha foragitat el Miquel Àngel al capdavant de les llistes del PP, i que ara deu voler acostar posicions a l'ànima del país, per la qual cosa a la cronista li agradaria saber si ella també creu que la llengua que es parla als ateneus catalans, mallorquins i valencians no és la mateixa. El Pellicer, és clar, no hi falta i va repartint encaixades i petons a tort i a dret. Uf, pensa la cronista, que s'ha arraulit en un racó, que haurà de treure de l'armari l'elm, les orelleres, la cota de malles, la cuirassa, l'escut i l'armadura, que és l'abillament amb què surt al carrer cada cop que albira unes eleccions a l'horitzó per protegir-se de la demagògia i el mal de cap que li provoquen tots plegats. De fet, encara no s'hi ha degut posar la pols, a l'abillament medieval, perquè només fa dos dies que la va desar. Doncs sí que es farà llarg tot això, si encara falten quatre mesos, i mira que accelerats que ja van tots plegats...

Però hi ha més gent a l'acte, comprova complaguda, en veure-hi membres de la Cambra de Comerç, d'El Círcol, de l'Orfeó Reusenc, del Col·legi d'Advocats i de tantes altres entitats. Entitats de Reus que aviat farà trenta anys van fer pinya amb el Centre de Lectura quan tres dels seus socis (Pere Anguera, Josep Mariné i Lluís Font de Rubinat) van ser detinguts i acusats estúpidament i injusta de ser terroristes. L'ateneu no va oblidar aquell grandiós suport ciutadà i cada any complimenta les entitats amb una copa de cava i una estimulant actuació de les joves promeses de les seves escoles. El president del Centre de Lectura, Jordi Agràs, es lamenta en el discurs de l'any dur que ha viscut l'ateneu fent referència, sense esmentar-les explícitament, a la mort de Pere Anguera i d'Albert Via. I l'alcalde, Lluís Miquel Pérez, no és capaç de dir la data de començament de les obres d'ampliació de l'entitat, que a hores d'ara ja podrien estar gairebé enllestides si s'haguessin seguit els terminis del més inicial de tots els calendaris inicials d'obres que s'han dit en els últims temps. Però hi ha crisi. I –oh sorpresa!– l'Empar no diu res. Afirma la regidora que s'ha tret un pes de sobre i que camina més lleguera d'ençà que ha anunciat la seva retirada de la política municipal. Però la cronista ja li nota un tel nostàlgic a la mirada.