cultura

La història

Una fortalesa emblemàtica

Es considera un dels millors exemples de fortalesa gòtica a Catalunya

Al llarg de la seva història, mai ningú no va ser capaç de subjugar-la

El cro­nista reial Ber­nat Des­clot ja va defi­nir l'any 1285 “lo cas­tell de Mont­so­riu” com “un dels més bells e dels nobles del món...”. La seva enve­ja­ble situ­ació estratègica, al cim d'un turó de més de 600 metres, al peu del Mont­seny i a tocar de les Gui­lle­ries, a cavall dels actu­als muni­ci­pis d'Arbúcies i Sant Feliu de Bui­xa­lleu, va ser el que va fer que es con­vertís en la seu mili­tar dels ves­com­tes de Cabrera, una de les nis­sa­gues més pode­ro­ses d'aquells temps.

El pri­mer docu­ment cone­gut data del 10 de febrer del 1002, en la donació de ter­res al mones­tir de Sant Cugat del Vallès. Des de la seva cons­trucció, el cas­tell va anar lli­gat als antics com­tes de Girona, que van aca­bar entron­cant amb els de Cabrera, els quals de mica en mica van anar engran­dint aquesta for­ta­lesa palau. La con­nivència dels seus amos durant anys amb els pro­homs de Mont­so­riu i la reia­lesa no només va fer créixer el poder polític i social de la família, sinó que van con­ver­tir el cas­tell en una residència noble, con­for­ta­ble i a la vegada molt segura. La seva con­fi­gu­ració arqui­tectònica, basada en tres recin­tes concèntrics pro­te­gits per mura­lles fer­mes i una torre de guaita, van acon­se­guir que al llarg de la seva història restés total­ment inex­pug­na­ble. Es té conei­xe­ment històric de dos grans set­ges: un el 1285, per part de Felip l'Ardit de França, i l'altre al vol­tant del 1368, en plena revolta con­tra el rei Pere III. Cap d'ells nova acon­se­guir sub­ju­gar -los.

A mit­jan segle XIV va ser el moment en què el cas­tell va arri­bar a la seva màxima esplen­dor, amb la cons­trucció d'una sala gòtica i una cape­lla nova, entre altres remo­de­la­ci­ons que encara avui són ben per­cep­ti­bles. A par­tir de la segona mei­tat del segle XV, epi­so­dis bèl·lics i el tras­llat dels seus senyors a la residència de Bla­nes van pro­vo­car la decadència del cas­tell. L'arri­bada dels canons i la pólvora van aca­bar per ensor­rar qual­se­vol sen­tit a la fun­ci­o­na­li­tat d'aque­lla fins ales­ho­res emblemàtica for­ta­lesa. El cas­tell de Mont­so­riu va anar can­vi­ant de pro­pi­e­ta­ris i es va aban­do­nar, fet que va pro­duir més d'un saqueig al recinte. La dar­rera família que en va pos­seir la pro­pi­e­tat, els Ribot, van cedir-lo al Con­sell Comar­cal de la Selva el 1998, el qual s'ha encar­re­gat de la con­ser­vació i reha­bi­li­tació, amb l'ajuda ines­ti­ma­ble de l'asso­ci­ació Amics del Cas­tell de Mont­so­riu.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.