El consistori tarragoní rebutja l'escultura projectada a la fossa comuna del cementiri

Diu que ha de ser abstracta i no figurativa, fet que sorprèn l'Associació de Víctimes del Franquisme

El monument que preveu instal·lar l'Associació de Víctimes de la Repressió Franquista de Tarragona (AVRFT), que duu el nom de Dignitat, mostra el cos d'un home mort, ajagut, amb la figura d'una dona dempeus, i tindrà una altura de 2,30 metres. «Volíem que hi hagués la imatge de la dona, de la mare, de l'esposa, de la filla..., que es van quedar soles a conseqüència de la guerra», diu Montse Giné, impulsora i presidenta de l'AVRFT i néta d'un veí dels Guiamets que va ser afusellat el 1939.

Ara, quan ja fa més de catorze mesos que la maqueta d'aquesta escultura, obra de Salvador Mañosa, està exposada públicament al Palau Municipal de Tarragona, i quan la Fundació Sant Pau i Santa Tecla, propietària del cementiri (el de Tarragona és l'únic cementiri privat de l'Estat espanyol), ha donat tots els permisos, el consistori en prohibeix la instal·lació. Giné es mostra sorpresa per les raons que addueix el consistori: «Diuen que no volen una escultura figurativa, sinó abstracta.» «No entenem aquesta posició: a qui pot ofendre aquesta escultura?», es pregunta la presidenta de l'associació. A més, «totes les escultures de la rambla Nova, des de l'escultura de Roger de Llúria, fins a la dedicada a Companys, són figuratives: per què ara es nega la instal·lació d'aquesta a la fossa comuna, que a més estarà situada en un espai menys visible, al cementiri?», afegeix Giné.

Ja fa prop de quatre anys que ella, junt amb altres familiars de les víctimes del franquisme, va sol·licitar a la Fundació Sant Pau i Santa Tecla i a l'Ajuntament la construcció d'un monument recordatori i de reconeixement de les persones que van ser afusellades, mortes a les presons o als hospitals i enterrades al cementiri de la ciutat. S'han comptabilitzat fins a 771 les persones que van ser enterrades en la fossa comuna del cementiri tarragoní.

La junta de l'associació ha aprovat, «per unanimitat», continuar «lluitant» per aconseguir que el consistori accepti l'escultura proposada: «No tenim cap intenció de fer una altra escultura», destaca Giné, que afegeix que la decisió municipal «ha estat com una galleda d'aigua freda». El projecte del monument ha passat per dues regidories: primer per la de Relacions Ciutadanes i posteriorment per la de Patrimoni. «I des del 10 de febrer intentem parlar amb Sergi de los Ríos [tinent d'alcalde de Promoció Econòmica] i encara no n'hem sortit», lamenta Montse Giné.

Un altre entrebanc serà l'econòmic, ja que el consistori ha destacat que «en aquests moments de crisi» no pot desembutxacar els 66.000 euros en què està pressupostada l'elaboració del monument. Amb tot, l'associació creu que aquest és un tema menor: «Ja hem dit que estem disposats a fer el que calgui per trobar finançament, demanant el suport de diversos institucions i també, si cal, fent una col·lecta popular.»



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
SANT JORDI

L’esmorzar de la Generalitat a Girona recorda Montserrat Vayreda

girona
sant jordi 2024

“Hi ha moltes ganes de diada”

barcelona
BLANES

La diada de Sant Jordi comença amb l’Esmorzar Literari

BLANES
música

Malson Atmosfèric arriba a un final d’etapa per Sant Jordi amb ‘Si t’enyoro’

girona
cultura

Reivindica el llegat del poeta Gerard Vergés

Tortosa
LLIBRES

Neus Penalba desvela les fonts culturals europees de Rodoreda

Barcelona
SANT JORDI 2024

Biblioteques vives i imprescindibles

Barcelona

Byron: boig, dolent i perillós

Barcelona
Barcelona

David Walliams, supervendes de literatura juvenil i pregoner

Barcelona