cultura

Xavier Serrahima, guanyador 2011 del Concurs Internacional de Literatura Antonio Machado

La Fundació Antonio Machado cataloga i estudia els textos i missatges dipositats a la tomba del poeta a Cotlliure

Xavier Serrahima, de Terrassa, ha estat proclamat guanyador de l'edició 2011 del Concurs Internacional de Literatura Antonio Machado, pel recull poètic Engrunes d'hores. L'acte d'entrega del guardó que concedeix la Fundació Antonio Machado, amb seu a Cotlliure, va tenir lloc aquest diumenge passat, 20 de febrer, a la Casa de Cultura de Cotlliure. “Per mi, és com si hagués tocat el cel amb les mans”, ha dit el guardonat. Fa molts anys que escriu, però ha estat en els darrers que ha començat presentar-se a premis i “és curiós” –reconeixia ell mateix– perquè no l'han premiat mai a Catalunya. Ha guanyat el XXI Premi Francesc Català d'Òmnium de la Catalunya del Nord i el XVII Premi Miquel Peris Segarra de l'associació cultural La Barraca i l'Ajuntament de Castelló de la Plana, tots dos l'any 2010, i ara aquest a Cotlliure. “M'ha sobtat aquest reconeixement i encara més pel nivell intel·lectual dels membres del jurat i és una possibilitat de donar-me a conèixer inesperada i fantàstica”, hi afegia. I remarcava: “El somni de qualsevol escriptor –o d'aprenent a escriptor, car des del meu punt de vista hom no deixa mai d'ésser-ho (escriure és un llarg camí d'aprenentatge)– és ésser llegit. I aquest premi no tan sols ofereix la publicació de l'obra, sinó que ho fa en tres idiomes: català, francès i espanyol. En realitat, és un somni, rebre un premi tan important dedicat a Antonio Machado. Junt amb Ausiàs Marc, des que tinc ús de raó –si és que mai n'he tingut– he dut les seves Obras completas a la motxilla, quan surto a caminar. Des de fa un parell d'anys, hi he afegit les de Rimbaud, un altre poeta enlluernador. Que la meva poesia tingui un lligam d'aquesta mena, per més indirecte que sigui, amb la del meu admirat Machado és un honor que no podria compensar ni pagar de cap manera”.

Catàleg dels textos de la tomba

La Fundació Antonio Machado també va presentar diumenge “Palabras en el tiempo”, un projecte per a la conservació, catalogació i estudi de les cartes, missatges i d'altres escrits dipositats a la tomba del poeta Antonio Machado a Cotlliure. Aquest treball el du a terme Verónica Sierra Blas, professora de la Universitat d'Alcalà d'Henares, a Madrid.

La programació d'aquest cap de setmana va incloure també la presentació de la publicació de l'obra guanyadora de l'edició de l'any passat, Tras el vivir y el soñar (Villa Amparo), del poeta Antonio M. Herrera, un poemari inspirat en l'itinerari vital d'Antonio Machado des de la seva arribada a Villa Amparo, a Rocafort, fins a l'arribada a Cotlliure. En el seu discurs en les tres llengües, francès, català i castellà, Herrera es va mostrar “molt emocionat” de trobar-se “al costat del llit de repòs d'un poeta que no portava pas armes. Res més que les idees, les paraules...” I va fer referència al fet que “per a un gran nombre d'espanyols, Cotlliure és la personificació de la recerca d'una memòria històrica. Aquest sentiment, malgrat tota la intolerància, és sagrat”. L'obra s'ha publicat en espanyol i francès, però, segons el president de la fundació, Guy Llobet, és previst publicar-la trilingüe pròximament tal com dicten les bases del premi.

Antonio M. Herrera, autor dels poemaris Godayla al amanecer i Esa luz que el aire tensa, viu a Rocafort (l'Horta del Nord) i és un gran defensor de la recuperació de la memòria històrica i republicà confés. Per això, va mostrar el seu compromís vital: “Quina altra cosa es pot desitjar com a escriptor que venir a Cotlliure –el Coll Lliure!– per romandre unes hores al costat d'un poeta que hi va arribar quasi moribund, perseguit i derrotat per una part del seu propi país? Es tracta de reparar, per la meua part, la desfeta produïda per la violència i dir suaument, amb serenitat però amb contundència: estem ací, continuem pensant el mateix. Per a nosaltres, Antonio Machado no és solament una gran persona i un gran poeta. És el símbol d'un moment i d'una ideologia que encara espera i somia. Dins, havia sigut assassinat un poeta i fora moria un altre refugiat. I, com ell, tants d'altres. Jo no hi vinc, doncs, a exaltar una tomba, més aviat vinc a exaltar unes idees i una posició enfront de la vida”. I encara va defensar amb contundència: “Per mi, és una baldada diària: defensar la llibertat, la integritat, la intel·ligència i la sensibilitat, tant col·lectiva com individual. A aquestes qualitats, tan republicanes, dedico aquest premi. Hi ha un vers al principi de Tras el vivir y el soñar (Villa Amparo) que diu: “Que quede la constancia. Pues, eso, que quede la constancia”.

Una fundació creada al 1977

Antonio Machado va morir a Cotlliure el 22 de febrer de 1939. Per aquest motiu, la Fundació Antonio Machado d'ençà es va constituir l'any 1977 convoca aquest premi literari per homenatjar aquest gran poeta i humanista espanyol el cap de setmana més proper a aquesta data i el concedeix a una obra literària, ja sigui poesia, assaig, novel·la o teatre, entre d'altres, inèdita, escrita en francès, català o espanyol d'acord amb l'esperit i pensament machadià. I organitza durant tot el dia xerrades, lectures de poemes i exposicions. Aquest any, el prestigiós professor Carlos Martínez Shaw va parlar sobre l'Itinerari machadià, i la jornada es va tancar amb un recital poètic a càrrec del grup Baladins d'Icarie, que formen Claire Pradal i Elrik Fabre-Magné amb Gilbert Clamens a la guitarra.

Els membres del jurat d'enguany eren: Marie-Claire Zimmermann, presidenta, catedràtica jubilada de la Sorbona de París, gran hispanista i catalanista; Maria Rosa Corredor, catedràtica de la Sorbona, empordanesa nascuda a Perpinyà; Joan Dorandeu, hispanista jubilat també de la Sorbona, gran catalanista; Christian Camps, hispanista i catalanista, catedràtic jubilat de la Universitat de la Montpeller; Renada Portet, hispanista i catalanista, professora de secundària i universitària jubilada, escriptora, i Michèle Wagener, cronista literària del gran diari francès Le Monde que viu a Pals.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.